Anschlussversorgung és la continuació d'una medicació crònica per part de la farmàcia sense recepta vigent, segons el paràgraf 48a de l'AMG. S'aplica des del 2 de juliol de 2026, només cobreix l'envàs més petit i no es pot repetir sense una recepta nova.
Anschlussversorgung és el cas en què una farmàcia continua dispensant un medicament que una persona ja pren, sense tenir una recepta vigent al davant. Es regula al paràgraf 48a de l'AMG i és en vigor des del 2 de juliol de 2026, la data en què va entrar en vigor l'ApoVWG. De les dues branques de Rx-Abgabe ohne Rezept, aquesta és amb la qual una farmàcia pot treballar realment avui.
Les condicions són estrictes i són justament la raó de ser de la norma:
El que la llei no concreta són els detalls pràctics, i tots provenen de les directrius publicades per l'ABDA i per la Landesapothekerkammer en lloc del paràgraf:
Una farmàcia que tingui intenció d'aplicar la norma hauria de tenir aquesta guia disponible abans del primer cas i no després.
Convé tenir clar què no és l'Anschlussversorgung, perquè és una norma de dispensació en lloc d'una pharmazeutische Dienstleistung, i no és el cas agut. El cas agut és l'Akutversorgung, independent i encara no operativa. Si la farmàcia cobra per això, i en quines condicions, no és una qüestió que respongui el text legal, així que aquesta pregunta correspon a la mateixa guia i al Verband de la mateixa farmàcia.
Aquesta entrada del glossari és informació general sobre la llei i la pràctica farmacèutica alemanyes. No és assessorament legal. Per obtenir orientació vinculant sobre la teva farmàcia, contacta amb la teva Landesapothekerkammer.