Nutrició
11
 min de lectura

No és només al teu cap: els marcadors en sang darrere la inestabilitat de l'estat d'ànim

La inestabilitat persistent de l'estat d'ànim pot tenir causes biològiques mesurables. La disfunció tiroïdal, la inflamació, les hormones i els nutrients sovint formen part del quadre general.
Imatge de portada de l'article del blog
Escrit per
Robert Jakobson
Publicat el
9 de març de 2026

T'han dit que és estrès. O ansietat. O que així és com et sents als trenta, als quaranta, després d'un any difícil. Potser t'han receptat alguna cosa. Potser has provat teràpia, meditació o una millor rutina de son. I potser res d'això ha fet l'efecte que esperaves. Perquè ningú ha mirat què està fent realment el teu cos.

Per això les anàlisis de sang i l'estat d'ànim formen part de la mateixa conversa

Un estudi de cohort prospectiu del UK Biobank, que va fer el seguiment de 433.890 participants durant cinc anys, va descobrir que els valors anòmals en anàlisis de laboratori clínic estàndard predeien el desenvolupament del trastorn depressiu major, inclosos marcadors de funció hepàtica, inflamació i salut metabòlica que gairebé mai no es comenten en relació amb l'estat d'ànim [1]. No són biomarcadors experimentals. Són les mateixes proves que figuren al catàleg del teu metge de capçalera, rarament sol·licitades juntes i rarament interpretades des de la perspectiva de la salut mental.

Les anàlisis de sang no diagnostiquen la depressió ni l'ansietat. Això correspon a la psiquiatria, i la distinció importa. El que sí que poden fer les anàlisis de sang és el següent: identificar, de manera fiable i amb una bona evidència, factors biològics corregibles que contribueixen a la inestabilitat de l'estat d'ànim.

Disfunció tiroidal que sembla depressió. Inflamació que imita l'esgotament laboral. Desequilibris hormonals que fa anys que causen canvis d'humor sense que ningú els relacioni amb la sang. Analitzar aquests marcadors no substitueix el suport professional de salut mental. L'acompanya i, de vegades, ho canvia tot.

La biologia subjacent: com les hormones, els nutrients i la inflamació regulen la química cerebral

El cervell és un òrgan metabòlicament voraç. Necessita glucosa i oxigen constants, i un entorn hormonal regulat amb precisió per funcionar com cal. Les hormones tiroidals regulen la velocitat a la qual s'activen les neurones. El ferro és un cofactor en la síntesi de dopamina; quan la ferritina baixa, la producció de dopamina s'alenteix. Els receptors de vitamina D s'expressen per tot el sistema límbic i l'escorça prefrontal, les regions del cervell més implicades en la regulació de l'estat d'ànim i la funció executiva. L'estradiol i la progesterona modulen la senyalització de la serotonina i el GABA, i per això la perimenopausa, amb les seves fluctuacions hormonals, es pot viure bioquímicament com una muntanya russa emocional. El cortisol en nivells crònicament elevats reorganitza els circuits de detecció d'amenaces del cervell, cosa que fa de l'ansietat un estat gairebé permanent en lloc d'una resposta adequada a amenaces reals.

Res d'això no és controvertit en neurociència. Gran part és invisible a la medicina general, on una consulta de 10 minuts centrada en el símptoma principal no deixa marge per a la revisió biològica que un problema d'estat d'ànim de vegades requereix realment.

Què et poden dir i què no les anàlisis de sang

La veritat sense embuts: cap anàlisi de sang diagnostica la depressió, l'ansietat, el trastorn bipolar ni cap altre trastorn de l'estat d'ànim. El diagnòstic psiquiàtric requereix una avaluació clínica: historial de símptomes, impacte funcional, diagnòstic diferencial i criteri professional. El que revelen les anàlisis de sang és si hi ha factors biològics addicionals que empitjoren aquests símptomes, els fan més resistents al tractament o que potencialment n'han estat la causa inicial. La distinció importa perquè tractar un trastorn de la tiroide pot resoldre símptomes que, d'una altra manera, s'haurien tractat com a depressió primària durant anys.

Si tens un estat d'ànim baix persistent, canvis d'humor, irritabilitat o ansietat i mai no t'has fet un panell complet d'anàlisi de sang, val la pena cobrir aquest buit. El panell d'Aniva inclou tot el conjunt de marcadors més rellevants per a la biologia de l'estat d'ànim: tiroide, inflamació, hormones, vitamina D, B12, ferro i marcadors metabòlics. Tot en una sola anàlisi anual. Comença amb Aniva →

La tiroide és la causa d'alteració de l'estat d'ànim que més sovint passa desapercebuda

La relació entre la tiroide i l'estat d'ànim és una de les més ben establertes de tota la medicina i, alhora, una de les que més sovint passen desapercebudes a la pràctica. El mecanisme és directe: les hormones tiroïdals regulen gairebé tots els processos metabòlics del cervell, incloent-hi la producció i la sensibilitat de la serotonina, la dopamina i la noradrenalina.

Els neurotransmissors més associats als trastorns de l'estat d'ànim. Els pacients amb hipotiroïdisme poden presentar un quadre clínic gairebé indistingible d'una depressió major: estat d'ànim baix, menys motivació, alentiment cognitiu, fatiga i aïllament social. Els pacients amb hipertiroïdisme poden presentar un quadre gairebé indistingible d'un trastorn d'ansietat: pensaments accelerats, irritabilitat, palpitacions, dificultat per dormir i episodis similars al pànic.

La superposició no és metafòrica. Una revisió del 2009 a l'European Thyroid Journal va documentar que les respostes tiroïdals sovint es normalitzen amb un tractament eficaç de la depressió, i que caldria tenir en compte la depressió en tots els pacients amb disfunció tiroïdal [2]. L'eix HPT, hipotalàmic-hipofisari-tiroïdal, està interconnectat funcionalment amb l'eix HPA (la resposta a l'estrès), cosa que vol dir que la disfunció tiroïdal i els trastorns de l'estat d'ànim comparteixen circuits biològics superposats.

La disfressa psiquiàtrica de l'hipotiroïdisme

El quadre clàssic de l'hipotiroïdisme, una activitat de la teva glàndula tiroide inferior a la normal, inclou intolerància al fred, augment de pes, restrenyiment i pell seca. Però la presentació psiquiàtrica, la que acaba davant d'un metge de capçalera com a depressió, sovint apareix abans. Pensament alentit. Afectivitat aplanada. Incapacitat de sentir plaer. Fatiga pronunciada que empitjora al llarg dels mesos. Aquests símptomes es poden desenvolupar prou a poc a poc perquè el pacient s'hi adapti i els atribueixi a l'estrès o a l'edat en lloc de reconèixer-los com els signes d'una tiroide que ha anat deixant de funcionar a ple rendiment.

L'hipotiroïdisme subclínic, en què la TSH està elevada però encara dins de l'interval normal del laboratori, definit habitualment de 0,4 a 4,0 mIU/L, és especialment problemàtic. Molts pacients amb una TSH entre 2,5 i 4,0 mIU/L, combinada amb anticossos tiroïdals positius que indiquen la malaltia de Hashimoto, experimenten símptomes d'estat d'ànim i cognitius encara que la seva TSH estigui dins de l'interval tècnicament normal. Tractar basant-se només en el valor de la TSH, sense el context de la T3 lliure, la T4 lliure i l'estat dels anticossos, passa completament per alt aquest grup.

Arguments a favor de la T3 lliure, la T4 lliure i els anticossos

La TSH mesura el que indica la hipòfisi: no el que produeix la tiroide, ni el que reben els teixits perifèrics. La T4 lliure mesura la producció real de la tiroide. La T3 lliure mesura l'hormona activa que entra a les cèl·lules i impulsa el metabolisme cel·lular. La conversió de T4 a T3 es pot veure afectada per l'estrès crònic, les carències de nutrients (seleni, zinc) i la inflamació: això vol dir que un pacient pot tenir una TSH normal i una T4 normal mentre desenvolupa hipotiroïdisme cel·lular als teixits. El großes Blutbild no analitza res d'això. El cribratge tiroïdal estàndard del metge de capçalera només analitza la TSH.

Els anticossos contra la peroxidasa tiroïdal (TPO-Ab) identifiquen la tiroïditis autoimmune de Hashimoto, que pot causar símptomes cognitius i d'estat d'ànim per una inflamació tiroïdal episòdica anys abans que la TSH surti de l'interval de referència. Analitzar-los aviat és la manera de detectar el problema abans que es converteixi en un diagnòstic psiquiàtric erroni d'una dècada.

Inflamació: el motor silenciós dels símptomes depressius

Un dels avenços més importants de la psiquiatria dels darrers vint anys ha estat reconèixer que la depressió és, en una proporció significativa de casos, un fenomen inflamatori. No és una hipòtesi marginal. Té el suport de metaanàlisis de desenes de milers de pacients i està definint activament com s'investiga i s'aborda la depressió resistent al tractament.

Les xifres de la metaanàlisi sobre CRP i depressió

Una revisió sistemàtica i metaanàlisi del 2019 publicada a Psychological Medicine, que va agrupar 37 estudis amb 13.541 pacients amb depressió i 155.728 controls, va trobar que aproximadament un 27 % dels pacients amb depressió presentaven inflamació de baix grau (CRP >3 mg/L) i que més de la meitat (58 %) mostraven una CRP lleugerament elevada (>1 mg/L) [3]. L'odds ratio de la metaanàlisi per a la CRP elevada en la depressió va ser d'1,47 (IC del 95 %: 1,18 a 1,82). Això vol dir que les persones amb depressió tenien gairebé un 50 % més de probabilitats de presentar una CRP elevada que els controls sans comparables, fins i tot després d'ajustar per factors de confusió com l'IMC i el tractament antidepressiu.

Una altra metaanàlisi de 107 estudis amb més de 10.000 pacients va confirmar que la CRP està significativament elevada en la depressió, amb una mida de l'efecte de g=0,71 (IC del 95 %: de 0,50 a 0,92) [4]. La troballa és sòlida. La pregunta que planteja per a qualsevol persona és si forma part del subgrup inflamatori, i aquesta pregunta té una resposta senzilla: mesurar-se la hs-CRP.

Comportament de malaltia. Quan el teu sistema immunitari imita la depressió

El mecanisme biològic explica la connexió d'una manera elegant. Quan el sistema immunitari s'activa —durant una infecció, estrès crònic o processos inflamatoris persistents—, allibera citocines proinflamatòries com la IL-6 i la IL-1β. Aquestes citocines travessen la barrera hematoencefàlica i indueixen el que els investigadors anomenen conducta de malaltia: fatiga, aïllament social, menys motivació, pèrdua de plaer, son alterat i alentiment cognitiu. Qualsevol persona que hagi passat una grip reconeix això com la descripció completa d'un episodi depressiu. La diferència entre la conducta de malaltia induïda per una infecció i la induïda per inflamació crònica és principalment la durada. La grip es resol, però la inflamació crònica de baix grau causada per disfunció metabòlica, permeabilitat intestinal o activitat autoimmunitària no ho fa.

La desregulació del cortisol també impulsa aquesta via. L'elevació crònica del cortisol afavoreix la senyalització inflamatòria, que al seu torn empitjora el ritme del cortisol i genera un bucle que es reforça a si mateix i dificulta cada vegada més tant la gestió de l'estrès com la regulació de l'estat d'ànim.

Què significa una hs-CRP elevada per a la resposta al tractament

La troballa sobre la inflamació no és només acadèmica. Una CRP elevada a l'inici prediu una resposta pitjor als antidepressius en assaigs controlats aleatoritzats (ECA). Això suggereix que, en el subgrup inflamatori, la farmacoteràpia estàndard de primera línia treballa a contracorrent d'un obstacle biològic que la medicació no aborda. Les intervencions antiinflamatòries (exercici, canvis en la dieta, complements alimentaris d'omega-3, tractament de trastorns inflamatoris subjacents) en pacients amb CRP elevada han mostrat efectes antidepressius en ECA. Conèixer la teva hs-CRP abans d'iniciar una via de tractament és una informació clínicament rellevant. No pas una simple curiositat.

hs-CRP per sota d'1,0 mg/L = càrrega inflamatòria baixa. Per sobre de 3,0 mg/L = elevada, val la pena investigar-ho independentment dels símptomes d'estat d'ànim. Si has tingut problemes amb l'estat d'ànim i mai has mesurat el teu nivell basal d'inflamació, aquesta és una de les proves individuals més informatives disponibles. Consulta la llista completa de biomarcadors d'Aniva →

Vitamina D

És més útil entendre la vitamina D com una hormona que com una vitamina. Des d'aquesta perspectiva, el seu impacte en l'estat d'ànim és més clar del que sovint es pensa. La relació entre la vitamina D i l'estat d'ànim és una de les més estudiades, i més debatudes, en psiquiatria nutricional.

La visió global: l'evidència observacional és sòlida i coherent; els assaigs d'intervenció mostren resultats més desiguals. Però el fonament mecanístic és prou convincent, i el dèficit poblacional al nord d'Europa prou significatiu, perquè comprovar l'estat de la vitamina D sigui una prioritat clínica per a qualsevol persona amb problemes d'estat d'ànim a Alemanya o Finlàndia.

Receptors de vitamina D al cervell i la connexió amb la serotonina

Funciona així. Els receptors de vitamina D s'expressen a l'hipocamp, l'escorça prefrontal, el gir cingular i l'hipotàlem, regions centrals en la regulació de l'estat d'ànim, la resposta a l'estrès i el processament emocional. La vitamina D regula la transcripció gènica de la triptòfan hidroxilasa 2, l'enzim responsable de la síntesi de serotonina al cervell. També modula l'activitat de la monoaminooxidasa (MAO), que descompon la serotonina, la dopamina i la noradrenalina.

En altres paraules, la vitamina D no es queda simplement de manera passiva al teixit cerebral. Participa en la bioquímica que determina si el cervell produeix i manté nivells adequats de neurotransmissors.

Diversos estudis epidemiològics amplis han trobat associacions inverses entre els nivells de vitamina D i el risc de depressió. El patró estacional dels trastorns afectius, que empitjoren a la tardor i a l'hivern en latituds del nord i milloren a l'estiu, reflecteix amb força precisió la variació estacional dels nivells de vitamina D, tot i que les vies de la serotonina mediades per la llum i l'alteració del ritme circadià també hi contribueixen.

Les dades sobre la vitamina D al nord d'Europa són especialment rellevants: el Robert Koch Institut va trobar que aproximadament el 56 % dels adults alemanys estan per sota dels 50 nmol/L, el llindar que la majoria d'investigadors associen amb una funció inadequada dels teixits [5].

La paradoxa de la suplementació: per què dosificar sense fer anàlisis no funciona

Les recomanacions estàndard de suplementació de vitamina D de 400 a 1.000 IU al dia estan calibrades per a la salut òssia a escala poblacional, no per fer pujar una persona amb un dèficit greu de 25 nmol/L a 75 nmol/L. Farmacocinèticament, algú que comença en 25 nmol/L sol necessitar entre 3.000 i 5.000 IU al dia per arribar al rang òptim en tres o quatre mesos. Algú que ja es troba en 60 nmol/L i pren 5.000 IU podria assolir nivells propers a la toxicitat en el mateix període.

El benefici de la suplementació amb vitamina D sobre l'estat d'ànim, quan existeix, sembla dependre de la dosi i de la durada, així com del nivell inicial. Prendre dosis estàndard amb nivells basals normals produeix poc efecte. Corregir de manera intensiva un dèficit real en persones amb reserves esgotades és una intervenció diferent. L'única manera de saber quina situació és la teva és fer-te una anàlisi primer, suplementar-te fins a un objectiu i tornar-te a analitzar per confirmar que l'has assolit.

Hormones sexuals: estradiol, testosterona, SHBG i progesterona

La connexió biològica entre les hormones sexuals i l'estat d'ànim és una de les més infravalorades clínicament a la medicina general. L'estradiol i la progesterona modulen la sensibilitat dels receptors de serotonina, l'activitat dels receptors GABA i la producció d'al·lopregnanolona, un neuroesteroide amb propietats ansiolítiques intrínseques. Quan aquestes hormones fluctuen o disminueixen. A la perimenopausa, al postpart o durant fases d'estrès fisiològic elevat, l'entorn neuroquímic que mantenien es pot desestabilitzar ràpidament.

La perimenopausa i la muntanya russa hormonal de l'estat d'ànim

La perimenopausa no és un fet aïllat. És una transició que sol durar entre 4 i 10 anys durant la qual els nivells d'estradiol fluctuen dràsticament abans d'acabar disminuint. Aquesta fluctuació, més que no pas l'estat final d'estrògens baixos, és el que impulsa la inestabilitat de l'estat d'ànim en moltes dones: senyalització erràtica de la serotonina, alteració de l'arquitectura del son, més sensibilitat al cortisol i reducció del to GABA. Les dones que mai no han tingut problemes notables d'estat d'ànim poden desenvolupar ansietat, irritabilitat, volatilitat emocional i baix estat d'ànim a principis o mitjans dels quaranta anys, cosa que els resulta realment desconcertant i sovint es diagnostica erròniament com a trastorn d'ansietat o depressió.

Analitzar conjuntament l'estradiol, la progesterona i la FSH aporta el context hormonal. Una FSH a l'alça indica que la hipòfisi treballa més per estimular uns ovaris que responen cada vegada menys, la signatura bioquímica de la perimenopausa. Combinat amb un estradiol erràtic (alt uns dies, baix uns altres), explica el quadre clínic d'una manera que l'estrès o l'ansietat no expliquen.

La testosterona en les dones: l'hormona oblidada de l'estat d'ànim

La testosterona baixa en les dones s'associa amb una reducció de la motivació, aplanament afectiu, fatiga i una disminució de la sensació de benestar, un quadre descrit sovint com a depressió o esgotament. Una declaració de consens global publicada a Climacteric el 2019 va reconèixer la teràpia amb testosterona per a dones adequadament seleccionades amb trastorn del desig sexual hipoactiu, tot admetent l'evidència més àmplia del paper de la testosterona en el benestar femení [6]. Malgrat això, en la pràctica habitual rarament es mesura la testosterona en dones que presenten símptomes relacionats amb l'estat d'ànim.

Un punt clau és que la testosterona total sense SHBG dona informació enganyosa. La SHBG s'uneix a la testosterona i la torna biològicament inactiva. Una dona amb testosterona total normal i SHBG alta pot tenir la testosterona lliure crònicament baixa, que és la fracció que realment entra a les cèl·lules i fa efecte. La restricció calòrica, els anticonceptius orals, l'estrès hepàtic i l'hipertiroïdisme fan pujar la SHBG. Per a una dona que pren la píndola i té un estat d'ànim baix persistent, mesurar la SHBG juntament amb la testosterona és clínicament essencial.

Analitzar conjuntament l'estradiol, la progesterona, la testosterona, l'SHBG, l'FSH i l'LH ofereix una imatge hormonal completa que un panell parcial no pot donar. El panell d'Aniva inclou el panell complet d'hormones sexuals juntament amb marcadors de tiroide, inflamació i metabolisme. Tot en una sola extracció de sang. Comença la teva subscripció →

Cortisol i DHEA-S, l'eix HPA sota estrès crònic

L'eix hipotalàmic-hipofisari-adrenal (HPA) és el sistema central de resposta a l'estrès del cos. L'activació crònica, ja sigui per pressió laboral, estrès en les relacions, angoixa financera o qualsevol amenaça percebuda sostinguda, fa que el cortisol es mantingui elevat per sobre del seu patró diürn normal. Com ja hem explicat detalladament sobre el cortisol, una resposta aplanada del cortisol en despertar-se (CAR), en què el cortisol matinal no puja com caldria, s'associa amb l'esgotament, la baixa motivació i l'anhedonia. El cortisol crònicament elevat al vespre altera l'arquitectura del son, redueix el son d'ones lentes i perjudica els processos de recuperació nocturna dels quals depèn el cervell.

L'estudi del UK Biobank esmentat més amunt va identificar l'hipercortisolisme entre els biomarcadors predictors més forts de depressió major posterior: en línia amb dècades de recerca prèvia que vinculen la hiperactivació de l'eix HPA amb l'aparició de la depressió [1].

La ràtio entre cortisol i DHEA-S

La DHEA-S (sulfat de deshidroepiandrosterona) és l'hormona esteroide més abundant del cos humà, produïda per les glàndules suprarenals com a precursora de les hormones sexuals. Contraresta el cortisol: mentre que el cortisol és catabòlic i immunosupressor en nivells alts, la DHEA-S sol ser anabòlica, neuroprotectora i afavoreix la resiliència a l'estrès. La relació entre el cortisol i la DHEA-S s'ha proposat com un marcador més informatiu de l'estat d'estrès suprarenal que qualsevol dels dos per separat. Una relació alta, per cortisol elevat o DHEA-S baixa, caracteritza el quadre d'esgotament i desgast que molta gent reconeix com a burnout. La DHEA-S disminueix de manera natural amb l'edat (aproximadament un 80 % des del pic fins a la vellesa), però una davallada prematura de la DHEA-S respecte al cortisol en adults més joves reflecteix una sobrecàrrega suprarenal sostinguda.

B12, folat i ferro. La síntesi de neurotransmissors requereix matèries primeres

Els neurotransmissors no sorgeixen del no-res. La seva síntesi necessita matèries primeres. La serotonina necessita triptòfan com a precursor, i la conversió depèn de diversos cofactors, com el ferro (per a la triptòfan-hidroxilasa) i les vitamines B. La dopamina necessita tirosina, ferro, coure i B6. El cicle de metilació, que regula l'expressió gènica, el metabolisme dels neurotransmissors i nombrosos processos neurològics, depèn de manera crítica de la B12 i el folat. Quan hi ha dèficit d'alguna d'aquestes matèries primeres, la síntesi de neurotransmissors queda compromesa a escala bioquímica.

El dèficit de B12 que imita la depressió

La deficiència de vitamina B12 produeix una síndrome neurològica i psiquiàtrica que inclou alentiment cognitiu, depressió, irritabilitat, deteriorament de la memòria i fatiga. Aquest quadre és pràcticament indistingible dels trastorns primaris de l'estat d'ànim en molts casos. Els inhibidors de la bomba de protons (molt receptats a Alemanya per al reflux àcid), la metformina, l'edat avançada i les dietes restrictives perjudiquen l'absorció de B12. Els panells de sang estàndard no inclouen la B12. L'elevació de l'MCV en el großes Blutbild, glòbuls vermells grans, pot suggerir una deficiència de B12 com a signe secundari, però quan l'MCV canvia, la B12 normalment ja fa temps que s'ha esgotat. La mesura directa la detecta abans.

L'àcid metilmalònic (MMA) és un marcador més sensible de la deficiència funcional de B12 que la B12 sèrica sola. La B12 sèrica pot semblar normal tot i existir una deficiència funcional. En pacients amb símptomes neurològics o de l'estat d'ànim i una B12 al límit, afegir la prova d'MMA millora significativament la sensibilitat diagnòstica.

Ferritina, dopamina i baixa motivació

El ferro és un cofactor de la tirosina hidroxilasa, l'enzim limitant en la síntesi de dopamina. Una ferritina baixa, fins i tot sense anèmia clínica, redueix la capacitat enzimàtica per produir dopamina. El quadre clínic d'insuficiència de dopamina se solapa en gran mesura amb la depressió: anhedonia (incapacitat de sentir plaer), poca motivació, dificultat per concentrar-se i una resposta de recompensa atenuada. Aquest és un dels motius pels quals la deficiència de ferro sovint es manifesta amb símptomes anímics i cognitius que es resolen en reposar el ferro, independentment de l'hemoglobina. La visió completa del ferro i la ferritina importa aquí: el ferro sèric, la ferritina i la saturació de la transferrina revelen conjuntament l'estat funcional del ferro, cosa que l'hemoglobina per si sola no pot fer.

Salut metabòlica. La resistència a la insulina i el sucre en sang com a factors que alteren l'estat d'ànim

La relació entre la resistència a la insulina i l'estat d'ànim és cada vegada més reconeguda, però poques vegades s'analitza en el context de la salut mental. La resistència a la insulina dificulta el transport de glucosa cap a les cèl·lules cerebrals, especialment les neurones de l'escorça prefrontal, cosa que redueix el subministrament d'energia al cervell de manera específica per regions i afecta la funció executiva, la regulació de l'estat d'ànim i el control dels impulsos. L'estudi del UK Biobank va observar que els marcadors metabòlics, inclosos els indicadors de desregulació de la glucosa, predeien la incidència de depressió a 5 anys de manera independent d'altres variables [1].

El patró clàssic: baixades d'energia a la tarda, dificultat per concentrar-se després d'àpats rics en carbohidrats, desig intens de carbohidrats com a mecanisme per fer front a la falta d'energia i inestabilitat d'ànim persistent que empitjora quan els àpats es retarden. No són trets de personalitat. Són les conseqüències fisiològiques d'una regulació alterada de la glucosa, i es poden identificar amb la insulina en dejú, l'HbA1c i la glucosa en dejú. Tal com explica en detall el nostre article sobre el sucre en sang i el metabolisme, la insulina en dejú és el marcador més primerenc d'aquesta disfunció. El que es mou abans que la glucosa, abans que l'HbA1c i molt abans de qualsevol diagnòstic clínic.

El panell pràctic de biomarcadors de l'estat d'ànim

Si fa temps que tens inestabilitat persistent de l'estat d'ànim, ansietat inexplicable, estat d'ànim baix o volatilitat emocional i vols entendre si hi ha factors biològics mesurables que hi contribueixen, així és un panell complet i racional:

Tiroide: TSH, T4 lliure, T3 lliure, anticossos TPO, anticossos Tg. No només la TSH.

Inflamació: hs-CRP. El marcador més informatiu per identificar si és probable un subtipus inflamatori d'un trastorn de l'estat d'ànim.

Vitamina D: 25-hidroxivitamina D. Especialment important si vius per sobre dels 50° N de latitud i et fas l'anàlisi a l'hivern.

Hormones sexuals: estradiol, progesterona, testosterona, SHBG, FSH, LH. Essencials si els símptomes de l'estat d'ànim són cíclics, perimenopàusics o estan associats a l'anticoncepció hormonal.

Suprarenal: cortisol (sèrum al matí), DHEA-S. Context sobre l'estat de l'eix HPA i l'adaptació a l'estrès.

Nutricional: vitamina B12, folat, ferritina (amb ferro sèric i saturació de la transferrina).

Metabolisme: insulina en dejú, HbA1c, glucosa en dejú. Especialment rellevant si els símptomes de l'estat d'ànim es correlacionen amb baixades d'energia o la ingesta de carbohidrats.

Cap d'aquests no és exòtic. Tots estan disponibles com a anàlisis de sang estàndard. El repte, igual que passa amb la caiguda del cabell, la fatiga crònica i una dotzena més de conjunts de símptomes que se situen entre la medicina convencional i la salut preventiva, és que poques vegades es demanen junts, poques vegades s'interpreten en context i poques vegades es presenten al pacient com una història biològica coherent. Aquest buit és exactament el que les proves preventives completes estan dissenyades per cobrir.

La subscripció anual d'Aniva per 199 € inclou tot l'anterior en una sola extracció de sang en un laboratori alemany certificat segons la norma ISO 15189, amb un informe de resultats personalitzat que interpreta els teus valors en el context dels teus símptomes i objectius, i no només respecte a un interval de referència. Comença la teva subscripció →

Punts clau

La inestabilitat anímica persistent, l'ansietat i l'estat d'ànim baix no sempre són afeccions psicològiques primàries. En una proporció significativa de casos, reflecteixen una disfunció biològica mesurable que passa desapercebuda perquè mai no s'analitzen els marcadors adequats.

La disfunció tiroïdal, inclòs l'hipotiroïdisme subclínic i el Hashimoto en fase inicial, produeix un quadre clínic gairebé idèntic a la depressió o l'ansietat i requereix TSH, T3 lliure, T4 lliure i anticossos per identificar-la de manera fiable.

La inflamació crònica és present en aproximadament el 27 % dels pacients amb depressió amb una CRP > 3 mg/L, prediu una pitjor resposta al tractament amb antidepressius i respon a una intervenció dirigida. El dèficit de vitamina D és endèmic al nord d'Europa i afecta directament les vies de síntesi dels neurotransmissors. Els desequilibris d'hormones sexuals, especialment en la perimenopausa, després de deixar els anticonceptius o en períodes d'estrès alt, desestabilitzen la senyalització de la serotonina i el GABA d'una manera indistingible de l'ansietat o la depressió primàries.

Una ferritina per sota del rang òptim perjudica la síntesi de dopamina. La resistència a la insulina redueix l'aportació energètica a l'escorça prefrontal de maneres que es manifesten com a símptomes cognitius i de l'estat d'ànim abans d'arribar a cap diagnòstic clínic.

Tractar la biologia juntament amb la psicologia no és una concessió. Per a una proporció important de persones, és la meitat que falta del quadre.

→ Explora el panell de biomarcadors d'Aniva | Comença amb Aniva

Fonts

1. Wium-Andersen MK et al. “Clinical laboratory tests and five-year incidence of major depressive disorder: a prospective cohort study of 433,890 participants from the UK Biobank.” Translational Psychiatry. 2021;11:370. Nature

2. Dayan CM, Panicker V. “Hypothyroidism and depression.” European Thyroid Journal. 2009;4(Suppl 2):3-9. PubMed

3. Osimo EF et al. “Prevalence of low-grade inflammation in depression: a systematic review and meta-analysis of CRP levels.” Psychological Medicine. 2019. 37 estudis; 13.541 pacients amb depressió; 155.728 controls. PMC6712955

4. Köhler-Forsberg O et al. “Inflammatory markers in depression: A meta-analysis of mean differences and variability in 5,166 patients and 5,083 controls.” Brain, Behavior, and Immunity. 2020;88:901-911. PubMed

5. Rabenberg M et al. “Vitamin D status among adults in Germany, DEGS1.” BMC Public Health. 2015;15:641. PMC4530987

6. Davis SR et al. “Global consensus position statement on the use of testosterone therapy for women.” Climacteric. 2019;22(5):429-434. PubMed

7. Orsolini L et al. “C-Reactive Protein as a Biomarker for Major Depressive Disorder.” International Journal of Molecular Sciences. 2022;23(3):1616. 56 estudis revisats. PMC8836046

8. Sullivan PF et al. “The hypothalamic-pituitary-thyroid axis in major depression.” Acta Psychiatrica Scandinavica. 1997;95:370-378.

9. Howren MB, Lamkin DM, Suls J. “Associations of depression with C-reactive protein, IL-1, and IL-6: a meta-analysis.” Psychosomatic Medicine. 2009;71(2):171-186. PubMed

10. Vaucher P et al. “Effect of iron supplementation on fatigue in nonanemic menstruating women with low ferritin.” CMAJ. 2012;184(11):1247-1254. PubMed

Aquest contingut és només informatiu i no constitueix consell mèdic. No suposa el diagnòstic de cap trastorn de salut mental, i els resultats d'una anàlisi de sang no han de substituir mai l'avaluació d'un professional qualificat en salut mental o d'un metge. Els trastorns de l'estat d'ànim tenen múltiples causes i requereixen una avaluació completa. Si tens símptomes de salut mental importants o persistents, consulta un professional sanitari qualificat. Si et trobes en una situació de crisi, posa't en contacte immediatament amb una línia d'ajuda en cas de crisi o amb els serveis d'emergència.

Amb Aniva, pots veure què passa realment. Pots evitar punts cecs persistents, dolorosos i costosos en la part més important de la teva vida: el teu benestar.*
Gràcies! Hem rebut la teva tramesa!
Ui! Alguna cosa ha anat malament en enviar el formulari.

El teu jo futur t'espera

Comença a construir la dècada més saludable de la teva vida.

Uneix-te avui