
El cafè és l'únic element de la llista de si és saludable o no en què la resposta honesta resulta ser majoritàriament tranquil·litzadora, i precisament per això la gent en desconfia. Els titulars han oscil·lat entre el risc de càncer i l'allargament de la vida durant quaranta anys, així que qualsevol afirmació segura arriba ara amb la sospita raonable que s'ha deixat alguna cosa fora.
Normalment alguna cosa sí. La majoria d'articles sobre el cafè citen una mitjana poblacional i s'aturen aquí, cosa que amaga les dues variables que més importen a cada consumidor: la rapidesa amb què elimines la cafeïna i si el cafè ha passat per un filtre de paper.
El resum més complet és la revisió paraigua del 2017 a The BMJ, que va agrupar 201 metaanàlisis sobre 67 resultats de salut. Les reduccions de risc més grans es van concentrar entre tres i quatre tasses al dia en comparació amb cap, inclosa la mortalitat per totes les causes (risc relatiu de 0,83; IC del 95 %: 0,79 a 0,88) i les malalties cardiovasculars (0,85). En consums habituals, van concloure els autors, és més probable que el cafè beneficiï la salut que no pas que la perjudiqui (Poole et al., BMJ 2017).
Continua sent observacional i té un punt feble concret. Les persones que es troben fatal amb el cafè el deixen, i les que emmalalteixen sovint en redueixen el consum, de manera que el grup de no consumidors barreja intolerants a la cafeïna, persones malaltes recentment i persones que no hi han tingut mai interès.
UK Biobank en mostra la conseqüència. Entre 347.077 persones, en comparació amb una o dues tasses al dia, la probabilitat de malaltia cardiovascular era un 11 % més alta en els qui no en bevien, un 7 % més alta en els qui bevien cafè descafeïnat i un 22 % més alta per sobre de sis tasses (Zhou i Hyppönen, AJCN 2019). Que els qui no en beuen quedin al costat desfavorable de la corba és el que s'esperaria si deixar-lo va lligat a alguna altra cosa que no és el cafè.
La referència europea més clara és l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària, que en el seu dictamen del 2015 va concloure que una ingesta habitual de fins a 400 mg de cafeïna al dia, i dosis úniques de fins a 200 mg, no representen cap problema de seguretat per a adults sans no embarassats (EFSA, 2015).
Traduir això a tasses és on la majoria de gent s'equivoca. Un cafè de filtre estàndard de 8 oz conté aproximadament 95 mg de cafeïna, mentre que un got per emportar de 16 oz pot arribar als 330 mg per si sol (Harvard Nutrition Source). Quatre tasses a casa i dos gots grans per emportar es descriuen de la mateixa manera i no suposen la mateixa exposició. I 400 mg és un límit per sota del qual no apareix cap senyal de risc, no pas un objectiu.
Els grans de cafè contenen dos diterpens, el cafestol i el kahweol, que augmenten el colesterol LDL. Són solubles en oli i no traspassen el paper. Una anàlisi sueca publicada el 2025 els va mesurar en diferents mètodes de preparació i va trobar una diferència d'aproximadament cent vegades: el cafè fet a casa amb filtre de paper contenia una mediana de 12 mg/L de cafestol, les màquines de cafè de la feina 176 mg/L, i el cafè bullit 939 mg/L, baixant fins a 28 mg/L un cop el mateix cafè passava per un filtre de tela (Orrje et al., Nutr Metab Cardiovasc Dis 2025).
L'efecte es nota més endavant. A l'estudi de Tromsø, prendre de tres a cinc cafès exprés al dia es va associar amb un colesterol total més alt que no prendre'n cap, concretament 0,16 mmol/L més en homes i 0,09 mmol/L més en dones, i sis o més tasses de cafè bullit o de premsa amb augments de 0,23 i 0,30 mmol/L (Svatun et al., Open Heart 2022). Un assaig aleatoritzat va trobar que un litre diari de cafè de premsa francesa durant dues setmanes també va fer pujar l'homocisteïna en dejú un 10 % (Grubben et al., AJCN 2000).
Res d'això fa que el cafè exprés sigui perillós. Converteix el mètode de preparació en una palanca dependent de la dosi sobre el colesterol LDL i l'ApoB, i una de les poques que pots accionar sense canviar res més. La mateixa lògica s'aplica a la qüestió dels ous i el colesterol: una mitjana no diu res sobre quines persones hi responen.
La cafeïna augmenta el cortisol. En un assaig creuat controlat amb placebo, dosis repetides van elevar el cortisol durant tot el dia de la prova independentment del sexe o de l'estressor, i la cafeïna presa abans d'un estrès mental va augmentar encara més la resposta a l'estrès (Lovallo et al., 2006). Les persones que en prenen cada dia desenvolupen una tolerància parcial, no completa, i aquest és un dels motius pels quals una mesura de cortisol al matí necessita context sobre què has begut i quan.
La pressió arterial segueix una corba similar. L'efecte pressor agut dura fins a unes tres hores i s'atenua notablement en els consumidors habituals, i una revisió sistemàtica del 2023 en adults hipertensos no va trobar proves d'una relació entre el consum de cafè a llarg termini i una pressió arterial elevada o esdeveniments cardiovasculars en aquest grup (AJCN 2023).
El son és on es produeix la major part del dany real. En un assaig a doble cec, prendre 400 mg de cafeïna a l'hora d'anar a dormir, tres hores abans o sis hores abans va alterar significativament el son en comparació amb el placebo (Drake et al., J Clin Sleep Med 2013). La semivida mitjana és de quatre a cinc hores, amb valors individuals descrits d'aproximadament 1,5 a més de 9 hores, de manera que una persona que la metabolitza lentament i pren un cafè exprés a les 16 h encara en conserva una dosi significativa a mitjanit. El cansament posterior s'atribueix al cafè, no a l'hora.
Els marcadors hepàtics són el cas més clar. El consum de cafè s'associa de manera inversa amb l'ALT i la GGT, i una metanàlisi de 16 estudis va trobar menys probabilitat de fibrosi hepàtica avançada en les persones que beuen cafè (OR 0,73; IC del 95 % de 0,58 a 0,92) i de cirrosi amb un consum alt enfront de cap consum (OR 0,53) (Liu et al., PLOS One 2015).
El metabolisme de la glucosa és més estrany, perquè les dades a curt i a llarg termini apunten en direccions oposades. Una metaanàlisi de dosi-resposta va trobar un risc progressivament més baix de diabetis de tipus 2 amb un consum més alt de cafè, també en el descafeïnat, cosa que apunta als àcids clorogènics més que a la cafeïna (Ding et al., Diabetes Care 2014). En canvi, la ingesta aguda de cafeïna redueix de manera mesurable la sensibilitat a la insulina en assajos controlats (Shi et al., 2016). Totes dues coses poden ser certes, per això val la pena vigilar l'HbA1c i la glucosa en dejú en lloc de donar-ho per fet.
Una beguda de cafè batuda i ensucrada amb entre 40 i 60 g de sucre és una beguda ensucrada amb cafè i pertany a una base d'evidència diferent. L'American Heart Association suggereix un límit de sucre afegit d'uns 25 g al dia per a les dones i 36 g per als homes, així que una sola beguda pot esgotar el marge del dia (AHA). La cafeïna en una beguda formulada és una altra qüestió (begudes energètiques), i canviar el sucre per un edulcorant no nutritiu modifica aquesta qüestió en lloc de tancar-la (edulcorants i eritritol).
L'embaràs és l'excepció més clara. L'EFSA situa la xifra en 200 mg al dia per a dones embarassades i en període de lactància, i la cafeïna s'elimina més lentament durant l'embaràs. La revisió paraigua del BMJ va trobar que les associacions nocives amb el cafè quedaven en gran part anul·lades en ajustar pel tabaquisme en tots els casos excepte l'embaràs, on una ingesta més alta continuava associada amb baix pes en néixer, part prematur i pèrdua gestacional.
Qualsevol persona amb hipertensió mal controlada, una arrítmia, un trastorn d'ansietat o insomni persistent té un límit pràctic més baix que el de la població general, i alguns medicaments alenteixen considerablement l'eliminació de la cafeïna. Són temes per parlar amb un professional sanitari.
El CYP1A2 s'encarrega aproximadament del 95 % de l'eliminació de la cafeïna, cosa que el converteix en el candidat obvi per explicar per què una persona dorm bé després d'un cafè exprés al vespre i una altra no. L'estudi més citat sobre això, una anàlisi de casos i controls de 2.014 casos d'infart a Costa Rica, va trobar que quatre o més tasses al dia s'associaven a un risc més alt només en portadors de la variant de metabolització lenta (OR 1,64, IC del 95 %: 1,14 a 2,34), sense cap augment en els metabolitzadors ràpids (Cornelis et al., JAMA 2006).
Aquest resultat no s'ha sostingut amb claredat. L'anàlisi molt més gran del UK Biobank no va trobar cap interacció entre el genotip CYP1A2, una puntuació genètica més àmplia del metabolisme de la cafeïna i el consum de cafè pel que fa al risc cardiovascular. La mateixa cautela s'aplica a les variants d'ADORA2A, on les associacions amb els problemes de son són reals però modestes i inconsistents (Erblang et al., Genes 2019). Qui ven un informe genètic de la cafeïna com un veredicte exagera una literatura controvertida.
El que no es discuteix és la magnitud de la variació. La semivida varia diverses vegades entre adults sans, el contingut de diterpens unes cent vegades entre mètodes de preparació, i les respostes del son, el cortisol i els lípids evolucionen de manera independent entre si. De tres a quatre tasses és una hipòtesi inicial raonable sobre una població i una afirmació feble sobre qualsevol persona concreta que en formi part.
Per tant, la versió útil de la pregunta no és quant cafè és saludable, sinó què ha fet un hàbit concret als marcadors que raonablement pot alterar.
| Marcador | Què controla | Què li pot fer el cafè | Amb quina rapidesa respon |
|---|---|---|---|
| LDL-C i ApoB | Partícules circulants que transporten colesterol | Les preparacions sense filtrar l'augmenten, les filtrades amb paper no | De dues a quatre setmanes després d'un canvi en la preparació |
| Homocisteïna | Metabolisme d'un carboni i estat de les vitamines B | Va pujar prop d'un 10 % amb un litre de cafè de premsa francesa al dia | En dues setmanes en condicions d'assaig |
| Cortisol | Activitat de l'eix de l'estrès en el moment de l'extracció | L'augmenta de manera aguda, amb una habituació només parcial | El mateix matí, així que l'hora de l'extracció de sang importa |
| ALT i GGT | Estrès de les cèl·lules hepàtiques i activitat dels enzims biliars | El consum de cafè s'associa a valors més baixos, no més alts | De setmanes a mesos, lent i basat en hàbits |
| HbA1c i glucosa | Control mitjà i actual del sucre en sang | Els additius el fan variar molt més que el cafè | L'HbA1c té un retard d'uns tres mesos |
Llegeix-ho com una llista de coses per revisar més que no pas per témer. Quatre de les cinc files es mouen en una direcció en què pots influir en un sol cicle d'anàlisis.
Una subscripció d'Aniva costa 199 € l'any i inclou més de 100 biomarcadors* en 10 sistemes fisiològics, entre els quals lípids i ApoB, homocisteïna, cortisol, enzims hepàtics, HbA1c i glucosa en dejú. L'extracció de sang es fa en un centre associat d'Alemanya o Finlàndia a càrrec de metges col·legiats, i els resultats arriben a l'app normalment en un termini de 10 dies amb un pla de salut personalitzat, una estimació de l'edat biològica i un xat de Concierge de salut personal. Si tens assegurança privada, pots presentar la nostra factura detallada a la teva asseguradora, i si ho cobreix depèn de la teva tarifa.
Repetir l'anàlisi forma part del cicle anual de la subscripció, cosa que encaixa bé amb aquesta pregunta: canvia el mètode de preparació o l'hora límit, mantén la resta estable i mira què ha canviat. Començar porta uns minuts.
Grans anàlisis agrupades situen el risc relatiu més baix de mortalitat per totes les causes i cardiovascular al voltant de tres o quatre tasses al dia en comparació amb cap. L'EFSA va concloure per separat que una ingesta habitual de cafeïna de fins a 400 mg al dia, aproximadament quatre o cinc tasses estàndard, no planteja problemes de seguretat en persones adultes sanes no embarassades. Totes dues descriuen poblacions, no individus.
Depèn gairebé del tot del filtre. El cafestol i el kahweol, els diterpens que augmenten el colesterol LDL, queden retinguts en gran part al paper, així que el cafè filtrat té poc efecte, mentre que el de premsa francesa, el bullit, el turc i alguns espressos augmenten el colesterol de manera proporcional a la dosi. Si tens els lípids al límit i beus diverses tasses sense filtrar al dia, passar-te al cafè amb filtre de paper és un experiment econòmic.
Per litre, el cafè exprés conté molts més diterpens que el cafè de filtre de paper, i els nivells varien molt entre màquines i grans. A l'estudi de Tromsø, entre tres i cinc cafès expressos al dia es van associar amb un colesterol total més alt que no prendre'n cap, de manera més marcada en homes. La mida de la ració juga en sentit contrari, ja que un cafè exprés és una fracció del volum d'una tassa de cafè de filtre.
Un assaig a doble cec va trobar que 400 mg de cafeïna encara alteraven el son de manera mesurable si es prenien sis hores abans d'anar a dormir, i d'aquí ve el consell habitual del límit de sis hores. La semivida de la cafeïna és de quatre a cinc hores de mitjana, però oscil·la entre menys de dues i més de nou hores segons la persona, de manera que qui la metabolitza lentament necessita un marge més llarg.
No de manera fiable. CYP1A2 fa la major part de la feina d'eliminar la cafeïna, i un estudi de casos i controls molt citat va relacionar un consum elevat de cafè amb un risc més alt d'infart només en metabolitzadors lents, però una anàlisi molt més gran del UK Biobank no hi va trobar cap interacció. Tracta els informes genètics sobre la cafeïna com una hipòtesi i no com una instrucció.
L'EFSA estableix 200 mg al dia per a dones embarassades i en període de lactància, aproximadament la meitat de la xifra general per a adults, perquè la cafeïna travessa la placenta i s'elimina més a poc a poc durant l'embaràs. L'embaràs és també l'únic context en què la revisió paraigua va trobar associacions nocives que es mantenien després d'ajustar pel tabaquisme. Qualsevol persona embarassada o que planifiqui estar-ho hauria d'acordar un límit personal amb el seu metge.
Aquest article és informació general sobre el cafè, la cafeïna i els marcadors sanguinis en què poden influir. No és consell mèdic i no diagnostica ni tracta res. Els intervals de referència els estableix el laboratori que fa l'anàlisi i varien segons el laboratori i el mètode, de manera que un valor marcat fora d'interval en un informe pot quedar dins l'interval en un altre. Comenta els teus resultats i el teu historial amb un professional sanitari.

La majoria de la gent jutja la seva salut per com se sent, i una sensació és una imatge borrosa fàcil de malinterpretar.
Subscripció anual des de 199 € a l'any o 0,55 € al dia.

Aniva s'encarrega del laboratori, la logística i l'informe. Tu mantens la relació amb el pacient i la teva pròpia marca.
Vint minuts, i sabràs si encaixa amb la teva configuració.