Probenkennzeichnung és l'etiquetatge del tub perquè la mostra es pugui associar a la persona i a la sol·licitud correctes. Es fa al costat de la persona immediatament després de la recollida, i qualsevol tub sense etiqueta es descarta en lloc d'endevinar de qui és.
La Probenkennzeichnung és el pas que vincula un tub de sang a un nom. És la part menys interessant de la cita i la que té la pitjor fallada possible, perquè una mostra mal etiquetada no genera cap missatge d'error. Genera un resultat plausible arxivat sota la persona equivocada, i res del que ve després no ho pot detectar. Qualsevol altra part de la Präanalytik es pot repetir quan surt malament, mentre que aquesta només es pot repetir si algú se n'adona.
La norma que garanteix gairebé tota la seguretat té a veure amb el lloc i el moment més que amb el contingut. El tub s'etiqueta davant de la persona, immediatament després d'omplir-lo, abans de tocar el tub següent i abans que res surti de la sala. Etiquetar-lo més tard a la taula de treball, un cop el client ha marxat, o de memòria mentre es recull tot, és sempre el mateix error. Etiquetar abans de l'extracció de sang és el reflex invers d'aquest error, perquè un tub buit etiquetat es pot omplir amb la sang equivocada.
La identitat es confirma demanant a la persona que digui el seu nom i la seva data de naixement, en lloc de llegir-li un nom perquè ho confirmi, ja que algú que està nerviós dirà que sí a gairebé qualsevol cosa.
El que va a l'etiqueta ho fixa el laboratori i no la farmàcia, i a la pràctica és això:
L'etiqueta ha d'estar on l'esperen l'analitzador i el personal del laboratori, cosa que vol dir que no ha de tapar la marca d'ompliment ni quedar tan enrotllada que no es pugui llegir el codi de barres. El laboratori acreditat publica el seu propi requisit i aquesta és la versió vinculant.
Un tub que arriba sense etiqueta, amb una etiqueta il·legible o amb dades que contradiuen la sol·licitud no s'analitza. Es rebutja, i amb raó, perquè l'alternativa seria que un laboratori hagués d'endevinar-ne la identitat. Per a la farmàcia, això vol dir una segona cita, una segona extracció de sang i una conversa incòmoda. És l'error més barat d'evitar en tot el procés, i per això el pas d'etiquetatge consta com a punt propi a la Standardarbeitsanweisung i es torna a comprovar en el lliurament a la Probenlogistik.
Aquesta entrada del glossari és informació general sobre la llei i la pràctica farmacèutica alemanyes. No és assessorament legal. Per obtenir orientació vinculant sobre la teva farmàcia, contacta amb la teva Landesapothekerkammer.