
Les algues són un d'aquells pocs aliments en què la saviesa tradicional i la ciència més avançada es combinen de maneres realment interessants, i hi ha molt més que el típic resum de «són una bona font de iode». Deixa'm donar-te'n una visió més completa.
Les algues han estat un aliment bàsic a tota l'Àsia oriental durant mil·lennis. A Corea, hi ha una llarga tradició que les mares recents mengin miyeokguk (sopa d'algues) durant el postpart per recuperar-se. Una pràctica que, com han assenyalat investigadors de la UConn, reflecteix un profund coneixement cultural de les seves propietats nutricionals.
La matèria mèdica marina tradicional xinesa ha catalogat les aplicacions medicinals de les algues durant segles. Les poblacions costaneres japoneses que mengen algues regularment fa temps que presenten taxes notablement més baixes d'obesitat i malalties metabòliques. Una observació que l'epidemiologia moderna ara ha confirmat. Aquest efecte no es deu només a altres factors dietètics.
Efectes cardiovasculars i metabòlics. Una metaanàlisi del 2025 de 29 assajos controlats aleatoritzats va observar que el consum d'algues comestibles reduïa la pressió arterial sistòlica i diastòlica en aproximadament 2 i 1,9 mmHg respectivament, i que dosis superiors a 3 grams al dia produïen reduccions de més de 3 mmHg.
És un efecte significatiu a escala poblacional. Altres metaanàlisis han confirmat que les algues brunes redueixen el colesterol LDL i el total, i milloren l'homeòstasi de la glucosa reduint la glucosa plasmàtica en dejú en uns 4,6 mg/dL i la glucosa postprandial en 7,1 mg/dL.
Els estudis amb ratolins de la UConn són especialment cridaners: els ratolins alimentats amb una dieta molt rica en greixos, sucre i colesterol juntament amb alga kelp sucrera van quedar protegits contra l'obesitat i les malalties relacionades en comparació amb els ratolins que menjaven la mateixa dieta poc saludable sense kelp.
Aquí és on es posa realment interessant. Els polisacàrids de les algues marines (fucoidà, laminarina, alginat, porfirà, ulvà) resisteixen la digestió dels nostres propis enzims i arriben intactes al còlon, on actuen com a combustible prebiòtic per als bacteris beneficiosos.
Aquests polisacàrids únics milloren les poblacions de bacteris beneficiosos i la seva producció d'àcids grassos de cadena curta, que serveixen de font d'energia per a les cèl·lules epitelials gastrointestinals, protegeixen contra patògens i influeixen en la modulació immunitària.
Una troballa especialment prometedora del MIT el 2025: els investigadors van descobrir que el fucoidà ofereix una protecció d'ampli espectre a la microbiota intestinal contra diverses classes d'antibiòtics, tant in vitro com ex vivo. El mecanisme és notable: el fucoidà sembla unir-se a les molècules d'antibiòtic a nivell extracel·lular, cosa que en redueix la captació per part dels bacteris comensals beneficiosos.
És emocionant que aquest efecte s'hagi demostrat en un estudi científic perquè això té un potencial enorme per a qualsevol persona que necessiti antibiòtics però vulgui preservar el seu ecosistema intestinal.
També és important tenir en compte que els florotanins, el fucoidà i altres polifenols d'algues marines presenten propietats antioxidants i neuroprotectores associades a una reducció de la neuroinflamació i del deteriorament cognitiu. És un camp més recent, però les dades preclíniques s'acumulen de manera constant.

Les algues brunes, vermelles i verdes tenen perfils bioactius fonamentalment diferents. El contingut en proteïnes oscil·la entre el 5 i el 24 % del pes sec en les algues brunes i fins al 47 % en les espècies vermelles (News-Medical).
El contingut de iode varia en diversos ordres de magnitud. Un estudi nacional coreà del 2025 va trobar nivells mitjans de iode de 2.432 mg/kg de pes sec en l'alga kombu, en comparació amb menys de 200 mg/kg en la majoria d'algues vermelles i verdes.
Així que el consell «menja algues pel iode» o «ves amb compte amb l'excés de iode» no té sentit sense especificar-ne l'espècie.
Bullir o escaldar pot eliminar fins al 90 % del contingut de iode, i la biodisponibilitat del iode de les algues és d'aproximadament el 75 % en comparació amb els complements alimentaris de iodur. La tradició coreana de preparar algues en sopes no és només una preferència culinària. Cuinar-les en líquid n'altera fonamentalment el perfil nutricional. De la mateixa manera, la pràctica japonesa de menjar algues juntament amb verdures crucíferes (que contenen gollígens que inhibeixen la captació de iode per part de la tiroide) sembla cada vegada més saviesa pràctica integrada en la cuina.
Aquest és l'aspecte més fascinant i menys valorat. El bacteri Bacteroides plebeius, aïllat dels intestins de consumidors japonesos habituals d'algues, produeix un enzim β-agarasa específic per als components d'agarosa i porfirà de les algues vermelles.
Aquest enzim no es troba en el microbioma intestinal de les poblacions que no mengen algues. Això implica que les poblacions que en mengen des de fa molt temps tenen bacteris intestinals que han adquirit literalment gens de microbis marins, una transferència horitzontal de gens que els permet extreure millor els nutrients de les algues. Si tot just comences a menjar algues, pot ser que no obtinguis els mateixos beneficis que algú d'una cultura amb generacions de consum, almenys no d'immediat. El teu microbioma necessita temps per adaptar-se.
Una avaluació de riscos de Malàisia va trobar un índex de perillositat de 4,38 per l'exposició a metalls provinents d'algues, per sobre dels límits de l'OMS (News Medical). Però això varia molt segons l'origen de l'aigua, l'espècie i la preparació. El hijiki és especialment problemàtic per l'arsènic.
El debat sobre la seguretat no ha seguit el ritme de l'entusiasme, i els investigadors de la UConn enllaçats més amunt subratllen que l'estudi dels beneficis per a la salut i de la seguretat ha d'avançar en paral·lel abans de fer recomanacions dietètiques generals.
Els grups sulfat i carboxílics dels polisacàrids de les algues afavoreixen taxes de fermentació més altes a l'intestí, i el grau de sulfatació influeix tant en la producció d'àcids grassos de cadena curta com en la proporció Firmicutes/Bacteroidetes. Això representa un nivell d'especificitat bioquímica que el consell genèric de «menja més fibra» passa completament per alt. Són fibres estructuralment úniques que fan coses que les fibres vegetals terrestres no fan.
Les algues marines actuen més aviat com un aliment farmacològicament actiu, amb efectes que depenen de la dosi, l'espècie i la preparació sobre la salut cardiovascular, metabòlica, intestinal i possiblement neurològica. El nostre soci Sunday Natural ofereix els seus complements alimentaris d'algues marines.
La manera més sofisticada de pensar-hi és com una plataforma prebiòtica que alimenta un ecosistema microbià especialitzat, que al seu torn media la majoria dels efectes posteriors sobre la salut.
Avís mèdic: aquest contingut és només informatiu i no constitueix consell mèdic. Comenta sempre els resultats amb un professional sanitari qualificat.

La majoria de la gent jutja la seva salut per com se sent, i una sensació és una imatge borrosa fàcil de malinterpretar.
Subscripció anual des de 199 € a l'any o 0,55 € al dia.

Aniva s'encarrega del laboratori, la logística i l'informe. Tu mantens la relació amb el pacient i la teva pròpia marca.
Vint minuts, i sabràs si encaixa amb la teva configuració.