
Una cullerada de proteïna de sèrum aporta uns 24 grams de proteïna, aproximadament el mateix que un pit de pollastre de 100 g. Ningú t'adverteix sobre el pit de pollastre. L'advertència se l'emporta el pot.
Tot i això, la por no és inventada. Prové d'una troballa clínica real en una població real que després es va aplicar a tothom, i esbrinar a quina població correspon és gran part de la resposta.
Primer, la versió curta. En adults amb funció renal normal, els assajos controlats no han demostrat que una ingesta més alta de proteïnes danyi els ronyons. En adults amb malaltia renal crònica, restringir les proteïnes és la pauta habitual. El mateix nutrient, un consell oposat, perquè la situació de partida és diferent.
D'una hipòtesi publicada el 1982. Brenner, Meyer i Hostetter van argumentar a The New England Journal of Medicine que un augment sostingut de la filtració i la pressió glomerulars, impulsat en part per la proteïna de la dieta, cicatritza progressivament les unitats de filtració (Brenner et al., NEJM 1982). Les seves proves provenien en gran part d'estudis en animals sobre l'envelliment, ronyons reduïts quirúrgicament i malalties prèvies.
Allà on es va provar, en línies generals es va confirmar. La guia nutricional KDOQI 2020 continua recomanant de 0,55 a 0,60 g/kg de pes corporal al dia per a adults metabòlicament estables amb MRC en estadis 3 a 5 sense diabetis, i de 0,6 a 0,8 g/kg/dia quan hi ha diabetis (KDOQI 2020, AJKD).
La línia divisòria apareix a l'anàlisi del Nurses' Health Study amb 1.624 dones avaluades el 1989 i un altre cop 11 anys després. La ingesta de proteïnes no va mostrar cap associació significativa amb el canvi en el GFR estimat en dones amb una funció renal normal. En les dones amb una funció lleugerament reduïda, cada 10 g addicionals al dia s'associaven a una caiguda d'1,69 mL/min/1,73 m², i els autors van assenyalar la proteïna animal no làctia (Knight et al., Ann Intern Med 2003). Una troballa sobre ronyons amb dificultats es va convertir en consell per a ronyons sans.
Per això la resposta es divideix segons l'estat inicial i no pas segons el nutrient.
El punt de referència és una metaanàlisi del 2018 a The Journal of Nutrition. Devries i els seus col·legues van agrupar 28 assaigs aleatoritzats amb 1.358 adults sense malaltia renal, que comparaven ingestes més altes de proteïnes (almenys 1,5 g/kg/dia, o 100 g al dia) amb ingestes normals o més baixes. La GFR posterior a la intervenció va ser mínimament més alta amb les dietes més riques en proteïnes (DME 0,19; IC del 95 %: 0,07 a 0,31), però el canvi en la GFR no va variar (DME 0,11; IC del 95 %: -0,05 a 0,27; p = 0,16). La seva conclusió: les ingestes més altes no influeixen negativament en la funció renal d'adults sans (Devries et al., J Nutr 2018).
Aquesta distinció és la clau. Un ronyó que gestiona més nitrogen filtra més de pressa, igual que un cor que fa més feina batega més de pressa. La qüestió real és si aquesta adaptació es converteix en lesió, i les dades agrupades de canvi no ho van mostrar.
Els assaigs més llargs apunten en la mateixa direcció. Homes entrenats en força que prenien de 2,6 a 3,3 g/kg/dia durant un estudi creuat de 16 setmanes no van mostrar cap canvi en els lípids en sang ni en els marcadors renals i hepàtics (Antonio et al., JISSN 2016), i un estudi creuat d'un any en 14 homes entrenats amb una mitjana de 3,32 g/kg/dia en la fase alta va informar del mateix (Antonio et al., J Nutr Metab 2016).
El matís va aquí i no en una nota al peu. Una revisió de nefrologia del 2024 a Sports Medicine assenyala que aquells estudis d'entrenament no es van dissenyar per avaluar la seguretat renal, que són petits i que ningú ha seguit una ingesta molt alta durant les dècades que requeriria un dany glomerular lent (de Lorenzo et al., Sports Med 2024). Devries i els seus col·legues assenyalen un risc poc clar de biaix de selecció en els seus propis assajos agrupats. Cap assaig controlat fins avui mostra danys en persones que van començar amb ronyons que funcionaven bé, cosa que no demostra que sigui segur per sempre.
Les xifres escurcen aquest debat. L'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària estableix una ingesta de referència poblacional de 0,83 g de proteïna per kg de pes corporal al dia, a partir d'un requeriment mitjà de 0,66 g/kg/dia, i indica que les ingestes europees observades ja se situen entre 0,8 i 1,25 g/kg/dia (EFSA 2012). La International Society of Sports Nutrition situa el rang per guanyar massa muscular entre 1,4 i 2,0 g/kg/dia, i el situa entre 2,3 i 3,1 g/kg/dia en dèficit calòric (Jäger et al., JISSN 2017). La literatura nefrològica considera alta en proteïnes qualsevol ingesta superior a 1,5 g/kg/dia.
Fes el càlcul per a un adult de 80 kg. La ingesta de referència és d'uns 66 g, i una dieta mixta habitual sol situar-se entre 65 i 100 g. Afegeix-hi dues cullerades de 24 g i el total s'acosta a 1,7 g/kg/dia: una dieta alta en proteïnes segons la definició dels estudis, còmodament dins del rang de la nutrició esportiva i molt lluny dels 3 g/kg/dia dels assajos de culturisme. La proteïna en pols és una manera pràctica d'arribar a una ingesta que molta gent assoleix amb peix, làctics i llegums sense que ningú s'estranyi.
Diverses, i són més corrents que una lesió glomerular.
Contaminació. Un informe del Clean Label Project del 2025 va analitzar 160 dels productes de proteïna més venuts i va trobar que el 47 % superaven almenys un límit de seguretat federal o estatal, inclosa la Proposició 65 de Califòrnia. Les proteïnes vegetals en pols contenien cinc vegades més cadmi que les de sèrum de llet, i el 77 % superaven el límit de plom de la Proposició 65, davant del 28 % dels productes de sèrum de llet (Clean Label Project, 2025). Es tracta d'anàlisis d'una organització de consumidors i no de ciència revisada per parells, i els límits de la Proposició 65 són deliberadament conservadors més que no pas llindars de toxicitat, però el cadmi s'elimina pels ronyons i s'acumula, així que preferir una marca que publiqui anàlisis de tercers no costa res.
Què més hi ha al pot. Sucres afegits, maltodextrina, polialcohols que provoquen inflor i, en algunes mescles, una dosi d'estimulants que ningú no ha esmentat a l'etiqueta frontal.
Desplaçament. Un batut aporta aminoàcids i poc més, mentre que els aliments proteics sencers venen amb ferro, zinc, magnesi, potassi, B12 i fibra. Complementar la dieta amb pols és diferent de fer-la servir per substituir àpats, i la segona opció resta micronutrients silenciosament, que és on les interaccions dels complements alimentaris comencen a importar.
Hidratació. Més proteïna vol dir més urea per excretar i més pèrdua obligatòria d'aigua. No és res perillós, però una deshidratació lleu fa que un resultat de creatinina sembli pitjor del que és.
Pedres. Qui ha expulsat alguna vegada una pedra al ronyó es troba en un cas diferent. L'NIDDK recomana limitar la proteïna animal en cas de pedres d'oxalat de calci, fosfat de calci i àcid úric (NIDDK), ja que una càrrega proteica augmenta el calci i l'àcid úric a l'orina i en redueix el pH.
Malaltia renal no diagnosticada. Aquest és el problema real. La prevalença global de la malaltia renal crònica es va estimar en un 9,1 % el 2017, i la guia KDIGO 2024 assenyala que només al voltant d'un 6 % de la població general sap que la té, perquè en fases inicials no fa mal (KDIGO 2024). Ningú que augmenti fins a 180 g de proteïna al dia ho fa després de revisar el seu eGFR, i el grup en què la proteïna va tenir impacte en el Nurses' Health Study és el que té menys probabilitats de saber-ho.
La creatinina no és un producte del ronyó. És el producte de degradació de la creatina i la fosfocreatina al múscul esquelètic, generat aproximadament en proporció a la quantitat de múscul que tens, i després filtrat pel ronyó. Totes les equacions d'eGFR basades en la creatinina calculen a la inversa des d'un nivell en sang fins a una taxa de filtració, cosa que implica assumir que la producció de creatinina és la mitjana per edat i sexe. Més múscul trenca aquesta suposició, de manera que l'eGFR basat en la creatinina tendeix a subestimar-se en esportistes (Horio, Rinsho Byori 2013).
La guia KDIGO 2024 ho concreta. La seva taula d'indicacions per mesurar la cistatina C inclou l'exercici extrem i el culturisme, les dietes riques en proteïnes i els complements alimentaris de creatina com a factors que alteren la creatinina sèrica per motius aliens a la filtració. La creatina es converteix espontàniament en creatinina, i el document de posicionament de nutrició esportiva sobre la creatina no troba proves concloents que la suplementació perjudiqui la funció renal en poblacions sanes o clíniques (Kreider et al., JISSN 2017). L'entrenament intens també altera aquest valor: després de curses de 10 km i 100 km en 16 corredors, la creatinina, la urea i l'àcid úric van pujar significativament, cosa que els autors interpreten com una reacció fisiològica, i afegeixen que la lesió renal aguda se sobreestima després de l'exercici (Wołyniec et al., IJERPH 2019).
La cistatina C existeix per a aquest problema. És una proteïna petita que totes les cèl·lules nucleades produeixen a un ritme força constant, de manera que la massa muscular, el consum de carn i l'entrenament gairebé no la fan variar. Quan hi ha cistatina C disponible, KDIGO recomana estimar la categoria de GFR a partir de la creatinina i la cistatina C juntes, i considera una diferència entre totes dues estimacions com a potencialment informativa en lloc de soroll.
El moment també importa, i no costa res. Una mostra extreta després d'una sessió intensa de cames, una sortida llarga a córrer o un àpat molt abundant en proteïnes dona resultats diferents d'una mostra extreta després de 48 hores sense entrenament intens, en dejú i ben hidratat. També val la pena avisar si prens creatina abans de l'extracció de sang.
L'evidència poblacional respon a una pregunta poblacional: augmentar la ingesta de proteïnes, de mitjana, en adults amb ronyons que funcionen bé redueix de manera mesurable la funció renal al llarg dels mesos? Els assaigs agrupats diuen que no. Tanmateix, les mitjanes es componen de persones que hi responen i persones que no, i tres variables decideixen en quin grup es troba cadascú.
El primer és si la funció renal ja està reduïda, cosa habitual, silenciosa i l'única condició en què aquesta qüestió canvia de forma. El segon és la massa muscular i la càrrega d'entrenament, que altera el marcador i no el ronyó i pot fer semblar que un esportista sa té una afectació lleu. El tercer és la resta del quadre de risc: diabetis, pressió arterial alta, antecedents de càlculs, antecedents familiars, ús prolongat d'AINE.
Res d'això es veu en una metaanàlisi ni en un mirall. La mateixa lògica s'aplica a la qüestió dels ous i el colesterol i a la qüestió de la carn vermella. Una pregunta millor és si la teva funció renal té marge per a la ingesta que has triat i si el marcador que l'avalua és un dels que el teu entrenament distorsiona. Totes dues coses es poden mesurar, i un hemograma estàndard no respondrà cap de les dues. Cinc marcadors concentren la major part del senyal.
| Marcador | Què t'indica aquí | Què fa variar el valor sense dany renal | Amb quina rapidesa respon |
|---|---|---|---|
| Creatinina | Residu d'origen muscular que el ronyó elimina | Massa muscular, creatina, carn, entrenament intens | D'hores a dies, així que el moment de l'extracció de sang importa |
| eGFR a partir de la creatinina | Filtració estimada, calculada a partir de la creatinina | Qualsevol cosa que faci pujar la creatinina fa baixar l'estimació | Segueix la creatinina, així que és igual de variable |
| Cistatina C | Senyal de filtració independent de la massa muscular | Estat tiroïdal, esteroides, obesitat marcada | Dies, i molt més estable que la creatinina |
| Urea o BUN | Càrrega de nitrogen de la renovació proteica | Ingesta de proteïnes i hidratació, en gran mesura | En un termini d'un dia després d'un canvi en qualsevol dels dos |
| Àcid úric | Gestió de purines, a més del risc de gota i càlculs | Alcohol, fructosa, dejuni, exercici intens | Dies, i oscil·la més del que la gent espera |
Quatre dels cinc varien per motius no relacionats amb el dany renal, i per això un valor marcat en un panell és un motiu per mirar-ho amb atenció més que no pas un veredicte.
Una subscripció d'Aniva costa 199 € l'any i cobreix més de 100 biomarcadors* de 10 sistemes fisiològics, entre els quals la funció renal, amb creatinina, cistatina C, urea, àcid úric i electròlits. L'extracció de sang es fa en un centre col·laborador d'Alemanya o Finlàndia a càrrec de metges col·legiats, i els resultats solen arribar a l'app en un termini de 10 dies amb un pla de salut personalitzat, una estimació de l'edat biològica i un xat de Concierge personal de salut. Si tens una assegurança privada, pots presentar la nostra factura desglossada a la teva asseguradora, i si la cobreix dependrà de la teva pòlissa.
Tenir la creatinina i la cistatina C al mateix panell és el que permet respondre aquesta pregunta en lloc de discutir-la, ja que totes dues s'alteren per coses diferents. Repetir la prova forma part del cicle anual i començar porta uns minuts.
En adults amb funció renal normal, els assaigs controlats no mostren que una ingesta més alta de proteïnes redueixi la funció renal. Una metaanàlisi del 2018 de 28 assaigs aleatoritzats en 1.358 persones sense malaltia renal no va trobar cap diferència en el canvi de la taxa de filtració glomerular entre ingestes més altes i més baixes. La proteïna en pols és un aliment proteic concentrat, així que hereta aquesta evidència en lloc de tenir-ne una de pròpia.
No hi ha un límit màxim establert per a adults sans. La ingesta de referència europea és de 0,83 g per kg de pes corporal al dia, les recomanacions de nutrició esportiva se situen entre 1,4 i 2,0 g/kg/dia, i la literatura sobre salut renal considera alta en proteïnes qualsevol quantitat superior a 1,5 g/kg/dia. Els assaigs de fins a un any amb 2,6 a 3,3 g/kg/dia en homes entrenats no van trobar cap dany en els marcadors renals ni hepàtics, tot i que aquests assaigs eren petits.
Cap assaig no ha demostrat que la proteïna de sèrum perjudiqui específicament la funció renal en adults sans. És una proteïna làctia i, en les dades observacionals, les associacions amb un deteriorament més ràpid en persones amb funció renal reduïda eren més fortes amb la proteïna animal no làctia. Les preocupacions més realistes amb la proteïna de sèrum en pols són la contaminació i els additius.
La creatinina prové del múscul i no pas del ronyó, de manera que més múscul significa més creatinina per a una mateixa taxa de filtració. Els complements alimentaris de creatina, un àpat abundant en proteïnes i l'entrenament intens els dies previs a l'extracció de sang la fan pujar encara més. Per això, una persona musculosa pot mostrar una creatinina lleugerament elevada i un eGFR estimat més baix tot i tenir una funció renal normal.
Juntament amb aquesta i no en lloc seu. La cistatina C la produeixen totes les cèl·lules nucleades a un ritme força constant i es veu molt menys afectada per la massa muscular, de manera que elimina la principal distorsió que afecta les persones que entrenen força i segueixen una dieta alta en proteïnes. La guia KDIGO 2024 recomana estimar la filtració a partir de la creatinina i la cistatina C juntes sempre que la cistatina C estigui disponible.
Aquesta decisió correspon al teu nefròleg i a un dietista renal, no a un article. La restricció de proteïnes forma part del control habitual de la malaltia renal crònica, amb objectius de les guies clíniques molt per sota de les ingestes habituals, i un complement alimentari proteic concentrat va en contra d'aquest pla. Qualsevol persona amb una malaltia renal diagnosticada, un sol ronyó, un trasplantament o antecedents de càlculs renals hauria de tractar la ingesta de proteïnes com una decisió clínica.
Aquest article ofereix informació general sobre la proteïna de la dieta, els complements alimentaris de proteïnes i els marcadors en sang utilitzats per avaluar la funció renal. No és consell mèdic, no diagnostica res i no et pot dir què signifiquen els teus propis resultats. Els intervals de referència els estableix el laboratori que fa l'anàlisi i varien entre laboratoris i mètodes, de manera que un valor marcat fora d'interval en un informe pot estar dins de l'interval en un altre. Si tens una malaltia renal o sospites que en podries tenir una, segueix les indicacions del professional sanitari que et tracta en lloc de qualsevol cosa que llegeixis aquí.

La majoria de la gent jutja la seva salut per com se sent, i una sensació és una imatge borrosa fàcil de malinterpretar.
Subscripció anual des de 199 € a l'any o 0,55 € al dia.

Aniva s'encarrega del laboratori, la logística i l'informe. Tu mantens la relació amb el pacient i la teva pròpia marca.
Vint minuts, i sabràs si encaixa amb la teva configuració.