
Aquest és l'escenari. Tens 32 anys, et trobes bé i has començat a plantejar-te seriosament intentar concebre en els pròxims un o dos anys. Reserves una cita amb el teu Hausarzt. Li ho comentes. Et fan un panell sanguini bàsic, potser un hemograma, un cribratge tiroïdal. Però una anàlisi de sang estàndard a Alemanya o Europa està pensada per detectar malalties. No està pensada per dibuixar el mapa hormonal i nutricional del qual depèn la concepció. A Alemanya, el Gesundheits-Check-up legal establert pel Gemeinsamer Bundesausschuss cobreix exactament cinc valors en sang: un perfil lipídic de colesterol total, LDL, HDL i triglicèrids, més glucosa plasmàtica en dejú. Les persones assegurades hi tenen dret un cop entre els 18 i els 35 anys, i a partir dels 35, cada tres anys. Cap d'aquests cinc valors és l'AMH. Cap és l'LH ni l'FSH. Cap és la prolactina, l'SHBG ni un panell tiroïdal amb anticossos. Cap és la vitamina D, en un país on l'enquesta nacional de salut va trobar que el 61,6 % dels adults estaven per sota dels 50 nmol per litre de 25-hidroxivitamina D.
Això no és una crítica als metges de capçalera alemanys. El model de consulta no ho permet, i el Kassensystem no ho finança. El buit estructural és real i està ben documentat. Per a la majoria d'afeccions, aquest buit no importa gaire. Per a la fertilitat, importa més. Perquè els biomarcadors que ajuden a explicar la dificultat per concebre són precisament els que no apareixen mai en un estudi estàndard.
La franja entre els 28 i els 38 anys és quan aquesta bretxa costa més cara. Són els anys en què la majoria de les dones que pensen seriosament en l'embaràs ho estan fent. També són els anys en què la reserva ovàrica disminueix, en què la síndrome d'ovari poliquístic encara pot estar sense diagnosticar, en què una alteració tiroïdal pot passar desapercebuda en segon pla i en què els nivells de vitamina D al nord d'Europa arriben al seu punt més baix durant l'hivern. Fer-te una anàlisi abans que res vagi malament et dona un punt de referència per comparar-lo més endavant.
Aquest article tracta els set marcadors que formen un panell hormonal rellevant vinculat a la fertilitat: què mesura cadascun, per què importa, què en diu realment l'evidència i què significa a la pràctica un resultat anòmal. Ni un veredicte. Ni un motiu d'alarma. Un punt de partida, que és tot el que és una bona salut preventiva.
El panell d'Aniva inclou AMH, TSH, T4 lliure, anticossos TPO, prolactina, LH, FSH, testosterona total, SHBG i vitamina D de sèrie, juntament amb més de 90 marcadors addicionals, per 199 €/any, analitzats en un laboratori alemany amb certificació ISO 15189. Consulta la llista completa de biomarcadors →
L'hormona antimülleriana la produeixen les cèl·lules de la granulosa que envolten els petits fol·licles en desenvolupament dels teus ovaris. Com que aquests fol·licles representen els òvuls que et queden, l'AMH és el més semblant que té actualment la medicina a una mesura directa de la reserva ovàrica: quants òvuls et queden en relació amb la teva edat. Disminueix amb el temps a mesura que s'esgoten els fol·licles, i ho fa abans i amb més sensibilitat que la FSH, el marcador de reserva més antic. A diferència de la majoria de proves hormonals, es pot mesurar en qualsevol moment del cicle menstrual, cosa que la fa pràctica.
Tot això fa que l'AMH sembli la xifra decisiva de fertilitat. No ho és. I aquí és on sovint s'interpreta malament.
Un estudi prospectiu de cohorts amb 981 dones d'entre 30 i 44 anys sense antecedents d'infertilitat, publicat a JAMA el 2017, va observar que els biomarcadors que indiquen una reserva ovàrica reduïda no s'associaven amb una menor fertilitat. L'opinió del comitè de l'ASRM del 2020 sobre les proves de reserva ovàrica arriba a la mateixa conclusió. La reserva ovàrica té una correlació inversa amb l'edat, però hi ha una variació considerable entre dones de la mateixa edat cronològica, i en els estudis prospectius de cohorts els marcadors de reserva ovàrica van ser mals predictors del potencial reproductiu mesurat per la fecundabilitat, la probabilitat acumulada d'embaràs o la incidència d'infertilitat. L'AMH és el més sensible dels dos marcadors només en el sentit que tendeix a baixar abans que pugi l'FSH.
El que l'AMH sí que prediu bé és la resposta ovàrica a l'estimulació, és a dir, quants òvuls és probable que produeixis si et sotmets a una FIV o a una congelació d'òvuls. El mateix document de l'ASRM és contundent sobre els límits. L'AMH i el recompte de fol·licles antrals només tenen una associació feble amb resultats qualitatius com la qualitat dels ovòcits, les taxes d'embaràs clínic i les taxes de naixements vius, i un valor extremadament baix no s'hauria de fer servir per denegar un tractament. Per a dones a finals de la trentena que es plantegen la preservació de la fertilitat o una FIV planificada, és una dada útil. Per a una dona de 32 anys que intenta quedar-se embarassada de manera natural, una AMH baixa no és un veredicte.
Un matís pràctic. Els nivells d'AMH poden ser més baixos en dones que fan servir anticonceptius hormonals actualment, i l'ASRM aconsella interpretar els resultats amb cautela en aquestes pacients. Si fa poc que has deixat l'anticoncepció hormonal, digues-ho a qui interpreti el resultat.
Els intervals de referència de l'AMH depenen del mètode d'assaig i varien entre laboratoris, així que un valor només té sentit llegit respecte a l'interval que informa el teu propi laboratori. La cohort Time to Conceive descrita al document de l'ASRM va utilitzar un nivell inferior a 0,7 ng/mL per definir una AMH baixa. A l'altre extrem de l'escala, la guia internacional de la SOP de 2023 accepta una AMH elevada com una manera de definir la morfologia d'ovari poliquístic en adultes, però indica explícitament que l'AMH no s'ha d'utilitzar com a prova única per diagnosticar la SOP i que encara no s'hauria d'utilitzar en adolescents.
Les hormones tiroïdals actuen en diversos punts del cicle reproductiu. Afecten la maduració dels òvuls, la receptivitat del revestiment uterí i l'entorn hormonal de l'inici de l'embaràs, i les necessitats d'hormones tiroïdals augmenten durant la gestació. Una malaltia tiroïdal manifesta és una causa reconeguda i tractable de cicles irregulars, i per això la funció tiroïdal ha de formar part d'una conversa prèvia a la concepció.
L'hipotiroïdisme subclínic vol dir que la TSH se situa per sobre del límit superior del laboratori mentre que la T4 lliure continua sent normal. L'ASRM recomana fer servir punts de tall de TSH específics de cada laboratori per diagnosticar-lo, ja que el límit superior normal varia entre laboratoris i entre trimestres de l'embaràs. Sovint no produeix símptomes evidents, o bé símptomes fàcils d'atribuir a l'estrès, a dormir malament o a les exigències generals d'una vida atrafegada en la trentena.
La qüestió del llindar de TSH ha canviat, i val la pena llegir-ho amb atenció perquè les recomanacions antigues encara són arreu. Les guies de fertilitat solien suggerir mantenir la TSH per sota de 2,5 mIU/L abans de la concepció. La guia de l'ASRM de 2024 ja no dona suport a aquesta recomanació. Recomana informar les dones que l'hipotiroïdisme subclínic no s'associa a un risc més alt d'avortament espontani, i concretament que una TSH entre 2,5 i 4,0 mIU/L no s'associa a un risc més alt d'avortament espontani. Va trobar evidència moderada que tractar l'hipotiroïdisme subclínic amb levotiroxina no millora la pèrdua gestacional, l'embaràs clínic ni el naixement viu, i evidència sòlida que l'hipotiroïdisme subclínic durant l'embaràs no s'associa a resultats adversos en el neurodesenvolupament de la descendència.
La TSH sola encara no dona la imatge completa de la tiroide. La T4 lliure mostra si la tiroide produeix prou hormona, i els anticossos TPO són el marcador de la malaltia tiroïdal autoimmunitària. Aquí també l'evidència és més feble del que suggereix internet. L'ASRM va trobar evidència de qualitat intermèdia i contradictòria que és insuficient per suggerir una associació entre els anticossos tiroïdals i l'avortament espontani, i evidència insuficient per recomanar el cribratge d'autoimmunitat tiroïdal en dones infèrtils o embarassades. Convé conèixer un resultat positiu de TPO i comentar-lo al teu metge, però per si sol no prediu el desenllaç d'un embaràs.
Mesurar conjuntament la TSH, la T4 lliure i els anticossos TPO descriu la funció tiroïdal de manera més completa que una sola TSH. És raonable voler-ho abans d'un embaràs. No és el mateix que una recomanació de cribratge, i l'ASRM no en fa cap per als anticossos. El que et dona és un punt de partida documentat, útil si més endavant sorgeixen dubtes sobre la teva tiroide.
Si vols entendre com la funció tiroïdal interactua amb la salut hormonal en general, el nostre article sobre el cortisol explica en detall la connexió de l'eix HPA-HPT.
La prolactina és coneguda sobretot com l'hormona que impulsa la producció de llet materna després del part. Fora de l'embaràs i la lactància, actua discretament en segon pla fins que els nivells pugen. La prolactina elevada, anomenada hiperprolactinèmia, altera l'alliberament pulsàtil de GnRH de l'hipotàlem, cosa que suprimeix l'LH i l'FSH i, al seu torn, impedeix una ovulació normal.
La guia de l'Endocrine Society sobre la hiperprolactinèmia recomana descartar abans de res l'ús de medicació, la insuficiència renal, l'hipotiroïdisme i els tumors parasel·lars. Quan no se'n troba cap causa, la troballa s'anomena idiopàtica i la prolactina es normalitza per si sola en aproximadament un 30 % d'aquests casos. Altres causes inclouen un prolactinoma, que és un tumor hipofisari benigne, i una llarga llista de medicaments.
Hi ha un detall pràctic sobre l'anàlisi de prolactina que a moltes dones no els expliquen mai. Estats fisiològics com l'embaràs, la lactància, l'estrès, l'exercici i el son poden fer pujar la prolactina, així com la medicació. L'Endocrine Society recomana una única mesura de prolactina en sèrum, presa sense un estrès excessiu per la venopunció i a qualsevol hora del dia, i desaconsella les proves dinàmiques. Per tant, un resultat al límit obtingut després d'un trajecte amb presses i una extracció de sang complicada val la pena repetir-lo en condicions més tranquil·les abans que ningú en tregui cap conclusió.
Quan es confirma realment una prolactina elevada, la notícia és en gran part bona, perquè és una causa tractable de disfunció ovulatòria. Per als microadenomes o macroadenomes simptomàtics secretors de prolactina, l'Endocrine Society recomana el tractament amb agonistes de la dopamina per reduir la prolactina, disminuir la mida del tumor i restaurar la funció gonadal, i recomana la cabergolina per sobre d'altres agonistes de la dopamina perquè normalitza la prolactina i redueix els tumors amb més freqüència.
El límit superior normal de la prolactina el fixa el laboratori que fa l'anàlisi, així que compara el teu resultat amb el rang imprès al teu propi informe i no amb una xifra d'internet. Un nivell per sobre d'aquest límit, en una mostra presa sense estrès excessiu, confirma la hiperprolactinèmia i convé fer-ne el seguiment amb el teu metge.
L'hormona luteïnitzant i l'hormona fol·liculoestimulant són els dos senyals de la hipòfisi que orquestren el cicle menstrual. La FSH impulsa el desenvolupament inicial dels fol·licles; la LH puja bruscament a meitat de cicle per desencadenar l'ovulació. En una dona amb un cicle normal, la LH i la FSH mesurades a la fase fol·licular primerenca són força similars entre si, i totes dues es llegeixen respecte a l'interval de referència del laboratori que les ha mesurat.
En la síndrome de l'ovari poliquístic, la hipòfisi sovint allibera desproporcionadament més LH en relació amb l'FSH, cosa que reflecteix l'alteració de la senyalització hipotalàmica que caracteritza aquesta afecció. Una relació LH/FSH elevada és una observació de llarga data en la SOP. Convé saber que la guia internacional de la SOP del 2023 no inclou pas aquesta relació en els criteris diagnòstics, de manera que una relació elevada és més aviat un indici que una troballa.
La SOP és el trastorn endocrí més freqüent en dones en edat fèrtil. La guia internacional basada en l'evidència del 2023 situa la prevalença mundial entre el 10 i el 13 % segons els criteris de Rotterdam, força similar a totes les regions del món, i demana als clínics que la tinguin present en totes les ètnies. Moltes d'aquestes dones no estan diagnosticades, perquè el trastorn es presenta de manera heterogènia i sovint es descarta com a regles irregulars.
Aquesta guia és el marc integral vigent. En adults, el diagnòstic requereix dues de les tres característiques següents, un cop descartades altres causes: hiperandrogenisme clínic o bioquímic, disfunció ovulatòria i morfologia ovàrica poliquística en ecografia o AMH elevada. Quan hi ha alhora cicles irregulars i hiperandrogenisme, no cal ni ecografia ni AMH. L'ús de l'AMH com a alternativa a l'ecografia és una novetat de l'edició del 2023 i només s'aplica a adults.
Un matís important: l'LH, l'FSH i la seva relació no són marcadors diagnòstics del SOP per si sols. La relació pot ser normal en casos confirmats de SOP. Aquests marcadors s'han de llegir dins del quadre hormonal complet d'AMH, testosterona, SHBG i trets clínics, i no com a veredictes aïllats.
Si estàs planejant concebre i no t'has revisat el panell hormonal complet, Aniva analitza LH, FSH, AMH, testosterona, SHBG, prolactina i la funció tiroïdal completa dins del seu panell anual de més de 100 biomarcadors*. Mira què hi ha inclòs →
Els andrògens elevats, la testosterona i els seus precursors, són clau en la SOP. Però interpretar-los amb precisió requereix entendre la proteïna d'unió que controla quanta testosterona poden fer servir realment les teves cèl·lules.
La SHBG, globulina fixadora d'hormones sexuals, és una proteïna produïda pel fetge que s'uneix tant a la testosterona com als estrògens i els torna biològicament inactius. Només la fracció lliure, no unida, pot entrar a les cèl·lules i exercir un efecte. Per això la testosterona total per si sola pot enganyar: una dona pot tenir un nivell normal de testosterona total i alhora patir un hiperandrogenisme important, perquè la seva SHBG és prou baixa perquè la fracció lliure estigui desproporcionadament elevada.
La guia internacional sobre la SOP del 2023 recomana utilitzar la testosterona total i la lliure per avaluar l'hiperandrogenisme bioquímic, estimant la testosterona lliure mitjançant l'índex d'andrògens lliures calculat, que divideix la testosterona total per la SHBG. També demana als laboratoris que utilitzin l'espectrometria de masses en tàndem en lloc dels immunoassajos directes, que descriu com a mètodes amb una exactitud limitada i poca sensibilitat i precisió per diagnosticar l'hiperandrogenisme en la SOP. Val la pena comprovar-ho al teu informe.
Una SHBG baixa és una troballa freqüent en la SOP i s'associa a resistència a la insulina i a un pes corporal més elevat. Aquest és un dels motius pels quals una visió metabòlica de la SOP importa tant com una d'hormonal. La guia del 2023 recomana valorar la metformina en adults amb SOP i un IMC de 25 o superior per als resultats metabòlics, incloent-hi la resistència a la insulina, la glucosa i els perfils lipídics.
Una cosa més sobre l'SHBG que agafa molta gent per sorpresa. Els anticonceptius orals combinats augmenten l'SHBG i redueixen la producció d'andrògens dependent de les gonadotropines, cosa que fa molt difícil avaluar de manera fiable l'hiperandrogenisme bioquímic mentre prens la píndola. La guia del 2023 indica que, si és imprescindible analitzar els andrògens, cal deixar la píndola durant un mínim de tres mesos abans i utilitzar un altre mètode anticonceptiu durant aquest temps.
Per aprofundir en com actua la SHBG en diferents contextos hormonals, el nostre article sobre hormones explora les interconnexions entre les hormones reproductives i les de l'estrès.
La vitamina D és tècnicament una prohormona esteroide, no una vitamina. Regula l'expressió gènica en centenars de tipus cel·lulars, i tant el teixit ovàric com l'endometri uterí i la placenta expressen receptors de vitamina D. Això no és cap coincidència. Reflecteix un paper funcional en la biologia reproductiva, tot i que encara s'estan quantificant les implicacions clíniques.
La vitamina D baixa es descriu amb freqüència en dones amb SOP, i en estudis observacionals s'ha relacionat amb la resistència a la insulina i amb les característiques metabòliques d'aquesta afecció. L'evidència que corregir-la canviï aquestes característiques és més feble del que suggereix el volum de publicacions sobre el tema. Pren-t'ho com un motiu per conèixer el teu nivell, no com una afirmació de tractament.
Pel que fa als resultats de la FIV, les dades són indicatives més que definitives. Un estudi del 2014 amb 335 dones sotmeses a FIV va trobar taxes d'embaràs clínic del 20 % entre les que tenien nivells de 25-hidroxivitamina D per sota de 20 ng/mL i del 31 % entre les que tenien aquest nivell o superior, amb una raó de probabilitats ajustada de 2,15 i un interval de confiança del 95 % d'1,23 a 3,77. Una revisió sistemàtica i metaanàlisi del 2023 de nou assaigs aleatoritzats i tres estudis de cohorts, amb 2.352 pacients en total, va trobar que les dones infèrtils tractades amb vitamina D tenien una taxa d'embaràs clínic significativament més alta que les del grup de control, amb una raó de probabilitats d'1,70 i un interval de confiança del 95 % d'1,24 a 2,34.
L'avortament espontani és una altra qüestió, i la resposta honesta és que no s'ha demostrat que la suplementació el modifiqui. La mateixa metaanàlisi del 2023 no va trobar cap diferència significativa en la taxa d'avortament espontani entre el grup amb suplementació i el de control, amb una raó de probabilitats de 0,98 i un interval de confiança del 95 per cent de 0,63 a 1,53.
A Alemanya, això no és una preocupació abstracta. L'enquesta DEGS1 del Robert Koch Institut, amb gairebé 7.000 adults, va trobar un nivell mitjà de 25-hidroxivitamina D de 45,6 nmol per litre, amb un 61,6 % dels participants per sota dels 50 nmol per litre i un 30,2 % per sota dels 30 nmol per litre. A l'hivern, una quarta part dels participants se situava per sota dels 30 nmol per litre. Estadísticament, les dones que planifiquen un embaràs en aquest país tenen més probabilitats d'estar per sota dels 50 nmol per litre quan arriben al període de concepció.
No hi ha un objectiu òptim consensuat de vitamina D per a dones que intenten concebre, i els objectius més alts que circulen per internet no tenen el suport de l'evidència de les guies clíniques. La realitat és més senzilla. No pots saber en quin punt ets sense fer-te una prova, prendre complements alimentaris a cegues és endevinar, i la dosi necessària per passar d'un dèficit a un nivell suficient varia molt d'una persona a una altra segons el pes corporal, el nivell inicial i l'absorció. El nostre article sobre la vitamina D al nord d'Europa explica tot el context, inclosos els cofactors K2 i magnesi.
Aniva inclou la vitamina D com a marcador estàndard, analitzada juntament amb el panell complet d'hormones reproductives i més de 90 biomarcadors addicionals, per 199 €/any. Conèixer els teus valors inicials abans de començar a intentar-ho marca la diferència entre prendre complements alimentaris amb estratègia i fer-ho només amb esperança. Consulta el panell complet →
En conjunt, els marcadors anteriors formen una base preconcepcional realment informativa. No són un substitut del teu ginecòleg o endocrinòleg reproductiu, sinó les dades que fan que aquestes converses siguin molt més productives.
Això és el que cobreix aquest panell en termes senzills: la teva reserva ovàrica (AMH), els senyals de la hipòfisi que regulen el teu cicle (LH i FSH), la glàndula que pot alterar els cicles sense símptomes (tiroide amb anticossos), l'hormona de la hipòfisi que bloqueja l'ovulació quan és elevada (prolactina), el perfil androgènic rellevant per a la SOP i la salut metabòlica (testosterona i SHBG) i el nutrient més estudiat en aquest context (vitamina D).
Hi ha una diferència important entre rebre aquests resultats com una Laborzusendung en brut, un full imprès de xifres comparades amb intervals de referència, i rebre'ls amb context. Una ferritina de 18 µg/L està "dins de l'interval normal" a la majoria d'informes de laboratori. Si s'interpreta juntament amb la teva fatiga, la durada del teu cicle i la resta de marcadors de ferro, la mateixa xifra es llegeix de manera molt diferent, i és exactament la mena de troballa que val la pena comentar amb el teu metge. El mateix principi s'aplica a tots els marcadors anteriors: la xifra necessita context per tenir sentit. La nostra guia sobre el großes Blutbild explica en detall per què els intervals de referència i els intervals òptims no són el mateix, i per què aquesta diferència importa per a la salut preventiva.
El moment importa per a alguns d'aquests marcadors. L'LH, l'FSH i l'estradiol s'extreuen habitualment a l'inici de la fase fol·licular, entre el dia 2 i el dia 4 del teu cicle menstrual, en què el dia 1 és el primer dia de la regla. L'AMH, en canvi, no depèn del cicle i es pot extreure en qualsevol moment, un dels seus avantatges pràctics respecte als marcadors de reserva més antics. Els marcadors tiroïdals, la prolactina, la testosterona, l'SHBG i la vitamina D també es poden extreure en qualsevol moment, tot i que la prolactina s'hauria de prendre en repòs, amb les consideracions anteriors.
Una nota sobre què signifiquen els resultats anòmals a la pràctica. Cap dels marcadors anteriors, ni per separat ni junts, representa una sentència d'infertilitat. El que representen és informació.
Una AMH baixa redueix el marge per prendre decisions sobre la preservació de la fertilitat i pot orientar el moment de fer una FIV si aquesta via esdevé rellevant. Val la pena comentar amb el teu metge una TSH per sobre del límit superior del teu laboratori, tot i que les directrius actuals de l'ASRM indiquen que l'hipotiroïdisme subclínic no augmenta per si sol el risc d'avortament espontani i que la levotiroxina en aquest cas no millora els resultats de l'embaràs. Uns anticossos TPO positius indiquen una activitat tiroïdal autoimmunitària que convé tenir registrada, encara que l'ASRM va concloure que l'evidència que vincula els anticossos amb l'avortament espontani és contradictòria i insuficient. La prolactina elevada, un cop confirmada, respon bé a la medicació en la majoria dels casos. Uns andrògens elevats amb una SHBG baixa i cicles irregulars posen la SOP sobre la taula del diagnòstic, una afecció que, un cop identificada, es pot tractar metabòlicament, mèdicament o de totes dues maneres. Un nivell baix de vitamina D es pot corregir amb complements alimentaris adequats un cop tens un valor de partida.
El denominador comú: cadascuna d'aquestes és una troballa abordable, o com a mínim que es pot conèixer. El cost de no saber-ho és tenir un problema sense gestionar durant anys que complica en silenci alguna cosa que t'importa. El cost de saber-ho és una extracció de sang, uns resultats que realment pots entendre i un pla.
El millor moment per fer-te aquest panell és abans de començar a intentar-ho, idealment entre 6 i 12 mesos abans, mentre hi ha temps per actuar segons el que trobis. El segon millor moment podria ser ara.
El panell anual d'Aniva inclou el perfil hormonal complet relacionat amb la fertilitat: AMH, TSH, T4 lliure, anticossos TPO, prolactina, LH, FSH, testosterona, SHBG, vitamina D. Juntament amb més de 100 marcadors metabòlics, cardiovasculars i nutricionals addicionals. Una extracció de sang, un laboratori alemany certificat, un informe personalitzat. 199 € a l'any. Comença la teva subscripció →
Aquest contingut és només informatiu i no és consell mèdic. Comenta sempre els resultats amb un professional sanitari qualificat. Els dubtes sobre fertilitat i les alteracions hormonals els ha de valorar el teu metge de capçalera, ginecòleg o endocrinòleg reproductiu en el context del teu historial clínic complet.

La majoria de la gent jutja la seva salut per com se sent, i una sensació és una imatge borrosa fàcil de malinterpretar.
Subscripció anual des de 199 € a l'any o 0,55 € al dia.

Aniva s'encarrega del laboratori, la logística i l'informe. Tu mantens la relació amb el pacient i la teva pròpia marca.
Vint minuts, i sabràs si encaixa amb la teva configuració.