
Una farmàcia que comunica un valor en sang pot dir quin és el valor i què significa el Referenzbereich (l'interval de referència imprès al costat). No pot dir quina afecció té la persona ni quin tractament l'abordaria. Aquest límit resol gran part de la preocupació sobre el Befundgespräch, la conversa sobre un resultat.
La Bundesapothekerkammer Leitlinie sobre Blutuntersuchungen emmarca el servei en el § 1a Abs. 11 ApBetrO i només el permet "in dem Umfang ..., in dem sich die Tätigkeiten auf die Ermittlung und Bekanntgabe der Messwerte beschränken", limitat a determinar i comunicar els valors mesurats. Un resultat que requereix contacte mèdic ràpid té el seu propi procediment, descrit a l'article sobre com gestionar un resultat anòmal en una anàlisi de sang.
Un farmacèutic dins dels seus límits anomena l'analit, indica el valor mesurat amb el Referenzbereich al costat, diu a quin costat del rang se situa i esmenta qualsevol aspecte de la medicació o de la Präanalytik (la manipulació de la mostra abans de l'anàlisi) que podria haver-lo alterat. Tot el que ve després correspon a un metge: anomenar una afecció, valorar com n'és de greu, suggerir un tractament. Un pas que sona a judici continua sent segur, perquè la Leitlinie fa que la farmàcia avaluï la urgència d'una visita al metge, i estimar la urgència no és el mateix que assenyalar una causa.
El § 1a Abs. 11 de l'ApBetrO enumera les apothekenübliche Dienstleistungen (serveis que una farmàcia pot oferir habitualment), entre els quals hi ha einfache Gesundheitstests, pharmazeutische Dienstleistungen i, des de la Gesetz zur Weiterentwicklung der Apothekenversorgung, abreujada com a Apothekenversorgung-Weiterentwicklungsgesetz (ApoVWG), també die Vorbereitung und Durchführung von Blutentnahmen.
Fins on pot arribar la conversa no consta en aquesta llista. Prové de com la Bundesapothekerkammer i el comentari jurídic interpreten la disposició: un farmacèutic pot determinar on se situen els valors respecte als Referenzwerte, però "darf diese Werte aber nicht im Sinne einer Diagnose bewerten", perquè això entra en la unzulässige Heilkunde. Això és l'Arztvorbehalt (la reserva de determinats actes als metges) en la pràctica, i vol dir que la mesura correspon a la farmàcia mentre que el significat correspon a la consulta.
| La situació | Formulació dins dels límits | Expressions que traspassen la línia |
|---|---|---|
| Un resultat de TSH queda fora del rang | "La TSH és el senyal que fa servir el cos per regular la tiroide, i aquest resultat està per sota de l'interval. Un metge l'interpreta juntament amb els altres valors tiroidals." | "Això vol dir que tens la tiroide hiperactiva." |
| La ferritina està per sota del rang i hi ha un Protonenpumpenhemmer a la llista | "La ferritina indica les teves reserves de ferro i aquest valor està per sota de l'interval. La teva medicació per a l'estómac pot afectar l'absorció del ferro, així que val la pena comentar-ho a la consulta." | "Tens anèmia per aquella pastilla i les pastilles de ferro ho solucionaran." |
| El Blutzucker està per sobre de l'interval i la persona pregunta per la diabetis | "Això és una única mesura d'un matí. Un diagnòstic el fa un metge a partir de més d'un valor, així que la consulta pot respondre a això." | "Amb un valor així, sí, tens diabetis." |
| La persona pregunta si un valor lleugerament fora de l'interval és greu | "El Referenzbereich cobreix la majoria de persones sanes, no pas totes, així que els resultats just per fora són habituals. Tot i així, ho ha de veure un metge." | "Una mica fora no és motiu de preocupació." |
L'última fila és la que la gent oblida. Dir que un resultat no és motiu de preocupació també és un judici clínic, i comporta el risc més alt, perquè pot fer que algú deixi d'anar al metge.
Un interval de referència és una estadística poblacional i no un veredicte sobre la persona que sosté el full. Normalment cobreix al voltant del 95 % d'una població de referència sana, de manera que aproximadament una de cada vint persones sanes queda fora de l'interval sense tenir cap problema. Els intervals també varien segons el laboratori, el mètode, l'edat i el sexe, així que un valor que l'any passat era dins l'interval en un altre akkreditiertes Labor pot quedar-ne fora ara.
Aquí és on el farmacèutic és el professional més indicat. La farmàcia té la visió completa de la medicació, inclosos els productes sense recepta i els Nahrungsergänzungsmittel que no arriben mai a la consulta, i un estudi publicat per Gelbe Liste va trobar que el 49 % dels pacients no ho havien dit al seu metge.
Aquests productes alteren els valors de laboratori. Els preparats de canyella presos abans d'una mostra poden reduir la glucosa en sang mesurada, els extractes d'arròs vermell i de te verd s'han relacionat amb valors hepàtics alterats, i la medicació amb recepta fa el mateix. Dir que un valor pot haver-se vist alterat per alguna cosa que pren la persona és una afirmació sobre la mesura i no sobre la seva salut, de manera que es manté dins dels límits, i és el més útil que pot sentir la consulta. Les farmàcies que ofereixen una erweiterte Medikationsberatung bei Polymedikation ja tenen el flux de treball preparat.
La por neix d'un valor marcat llegit sense context. El que funciona és repetir el valor amb calma, explicar l'estadística del Referenzbereich, anomenar qualsevol factor que l'hagi pogut moure i marcar un pas següent amb un termini, perquè un pas concret transforma la por en una tasca.
Repetir la norma amb més insistència sona a excusa, així que explicar-ne el motiu funciona millor. Una Diagnose necessita l'historial, l'exploració i sovint una segona mesura, i fer suposicions a partir d'una sola xifra és el que posaria la persona en risc.
La Haftung (responsabilitat) i la relació local conflueixen aquí, i una enquesta d'aposcope va revelar que el 88 % de les farmàcies temen que els nous serveis posin els metges en contra seu. Un farmacèutic pot indicar el valor, reconèixer que la pregunta és legítima i suggerir a la persona que pregunti a la seva consulta o demani una segona opinió.
El Kommentar de la Leitlinie demana que els valors mesurats es lliurin per escrit, cosa que també serveix de registre del que s'ha dit. La conversa s'ha d'anotar de manera breu a la Standardarbeitsanweisung que la farmàcia ja té.
Si arriba una queixa a la cambra, la qüestió és si la farmàcia es va mantenir dins de l'Ermittlung und Bekanntgabe der Messwerte, i només una nota escrita aquell mateix dia ho respon.
Tard o d'hora algú veu un valor per sota de l'interval i pregunta quin producte prendre, i aquí és on una mesura de pagament comença a semblar un embut de vendes als ulls d'un metge o d'un inspector del col·legi farmacèutic. La postura honesta no és dir que la farmàcia no té res a vendre, perquè sí que en té. És que d'una xifra per si sola no se'n deriva cap recomanació: aquesta depèn del quadre propi de la persona, de la seva medicació i del que ja li hagi dit un metge, i pot acabar sense cap producte. Posar un preu separat a l'assessorament, sense venda agressiva, ho manté net, i el vessant comercial s'explica a l'article sobre les Selbstzahlerleistungen a la farmàcia.
El punt de partida pràctic és un full d'expressions d'una pàgina creat a partir dels parells anteriors i guardat amb el SOP. Una farmàcia que encara tria paràmetres trobarà els pros i contres a l'article sobre les proves al punt d'atenció a la farmàcia.
Pot un farmacèutic dir a un client que un valor és normal?
Dir que un valor es troba dins del Referenzbereich és una afirmació sobre la mesura i es manté dins del límit. Dir que la persona està sana, o que no cal preocupar-se, és un judici clínic.
Un farmacèutic ha de dir en veu alta que el diagnòstic és feina del metge?
El Kommentar de la Bundesapothekerkammer Leitlinie inclou aquesta indicació entre els aspectes que ha de cobrir l'assessorament. Ha de formar part de cada conversa i no només de les difícils.
Què passa si un client es nega a anar al metge?
La farmàcia registra que s'ha recomanat una visita i lliura els valors per escrit, perquè la persona pugui actuar més endavant. Res a l'ApBetrO no obliga una farmàcia a convèncer ningú de demanar una cita.
Es pot facturar un Befundgespräch més llarg com a pharmazeutische Dienstleistung?
El catàleg de pDL segons el § 129 Abs. 5e SGB V enumera serveis específics i no pas una conversa general sobre resultats, de manera que un Befundgespräch independent es cobra com a Selbstzahlerleistung. Si un flux de treball encaixa en una pDL concreta és qüestió de la pròpia cambra de la farmàcia. [a confirmar per l'equip]
Aquest article és informació general sobre la normativa farmacèutica i la pràctica empresarial d'Alemanya, i no és assessorament legal. L'Apothekerkammer competent o un advocat decideix els casos individuals.

Aniva s'encarrega del laboratori, la logística i l'informe. Tu mantens la relació amb el pacient i la teva pròpia marca.
Vint minuts, i sabràs si encaixa amb la teva configuració.