
Quan els glòbuls vermells es trenquen dins del tub, un producte de Diagnostics as a Service informa d'un resultat de potassi produït per aquest dany i no pas per la sang del client. Aquest dany s'anomena hemòlisi. Forma part d'un àmbit més ampli anomenat preanalítica, que inclou tot el que passa entre l'extracció de sang i el moment en què comença l'anàlisi.
La majoria del material sobre preanalítica que hem llegit afirma que la major part dels errors de laboratori passen abans que una mostra arribi a un analitzador. La direcció d'aquesta afirmació és correcta. Tanmateix, la xifra màxima que se sol citar està per sobre del valor més alt que recullen els estudis publicats. Aquest article ofereix les xifres reals. Després explica què fa una mostra malmesa a resultats concrets, què pot substituir i què no una punxada al dit, i què exigeix la norma de recollida ISO 20658, i a qui.
Abans de l'analitzador, en la majoria dels recomptes publicats. Dos dels estudis citats més sovint provenen d'un mateix departament hospitalari de Pàdua. El primer, publicat el 1997, va detectar 189 errors en 40.490 anàlisis i en va situar el 68,2 per cent abans de l'anàlisi.1
El mateix grup va repetir la feina deu anys després amb 51.746 anàlisis i va informar d'un 61,9 per cent.2 Així doncs, la segona xifra és uns sis punts percentuals més baixa que la primera, del mateix departament i amb el mateix tipus de recompte.
En tota la literatura científica, les xifres publicades formen un interval en lloc d'un únic valor. Una revisió d'un dels mateixos autors situa aquest interval entre el 46 i el 68,2 per cent abans de l'anàlisi, i entre el 18,5 i el 47 per cent després.3
La xifra del 60 al 70 per cent que se sol citar té un origen diferent. Prové d'una revisió del 2011 en què els autors afirmen que els errors preanalítics representen gairebé entre el 60 i el 70 per cent de tots els problemes.4
Aquella revisió recull la xifra en lloc de mesurar res. Tal com ho llegim, la xifra és un arrodoniment de l'interval publicat, i el límit superior d'aquest interval, el 68,2 per cent, prové de l'únic estudi de 189 errors. L'interval és la xifra més honesta per citar, i citar-lo no resta res a l'argument.
Els dos estudis que sustenten aquesta afirmació provenen d'un mateix departament hospitalari de Pàdua. L'article del 1997 va trobar 189 errors en 40.490 anàlisis, el 68,2 per cent dels quals abans de l'anàlisi. La repetició del mateix grup el 2007 en va trobar un 61,9 per cent. El rang publicat a la literatura científica va del 46 al 68,2 per cent. Fonts: Plebani i Carraro, Clinical Chemistry 1997; Carraro i Plebani, Clinical Chemistry 2007; Plebani, Clinical Chemistry and Laboratory Medicine 2006; Lippi i col·laboradors, Clinical Chemistry and Laboratory Medicine 2011.
Prou sovint perquè calgui preveure-ho. Un programa nacional espanyol de qualitat publica divuit indicadors dels seus laboratoris membres. La taxa mediana de rebuig de totes les sol·licituds d'aquest programa va ser del 2,18 per cent.5
Dins d'aquests rebutjos, l'hemòlisi n'és la causa principal. Una revisió la situa en fins al 40-70 per cent de totes les mostres no aptes, i en fins al 3,3 per cent de totes les mostres rutinàries.6
Els que ja eren dins dels glòbuls vermells d'entrada. Un estudi de 48 analits, amb un grup de referència d'unes quinze mil mostres per marcador, va indicar fins a quin punt difereixen tres d'aquests resultats a mesura que l'hemòlisi empitjora. Els tres són el potassi, la lactat deshidrogenasa i l'aspartat aminotransferasa.7
El potassi era 0,24 mil·limols per litre més alt en el nivell més lleu d'hemòlisi i 1,21 mil·limols per litre més alt en el pitjor. La lactat deshidrogenasa era 91 unitats per litre més alta en el nivell més lleu i 442 més alta en el pitjor. L'aspartat aminotransferasa era 6,5 unitats més alta en el més lleu i 27,5 més alta en el pitjor.7
Són diferències ajustades extretes de les dades rutinàries d'un sol laboratori, i no d'un experiment controlat.
Tres resultats habituals a mesura que empitjora l'hemòlisi, en comparació amb un grup de referència d'unes quinze mil mostres per a cada marcador. El potassi augmenta en 0,24 mil·limols per litre en el nivell més lleu i en 1,21 en el pitjor. La lactat deshidrogenasa augmenta en 91 unitats per litre i en 442. L'aspartat aminotransferasa augmenta en 6,5 unitats i en 27,5. Font: Ma i col·laboradors, PLoS ONE 2026.
No cal que el dany sigui visible perquè tingui importància. Un estudi anterior va trobar canvis clínicament rellevants en l'aspartat aminotransferasa, la lactat deshidrogenasa, el potassi, el sodi i el clorur en mostres on l'hemòlisi era lleu o no era gens visible.8
La resposta òbvia a una desviació coneguda és un factor de correcció, però els mateixos autors el van descartar. La resposta a l'hemòlisi era massa variada per corregir-la estadísticament, de manera que aquest estudi no avala un factor de correcció.8 No hem trobat cap estudi posterior que n'estableixi un.
Per a la majoria de marcadors sí, amb el potassi i el clorur com les dues excepcions que assenyala una comparació publicada. Una revisió i metaanàlisi de vint-i-sis estudis va trobar una forta correlació general entre la sang capil·lar autorecollida i la sang venosa. Quan la resposta és sí o no, la concordança va ser gairebé perfecta.9
Aquesta és una xifra agrupada de marcadors molt diferents, no pas un resultat per a cadascun. El mateix treball també va constatar que la recollida capil·lar és menys dolorosa que una extracció venosa, i els dispositius per a la part superior del braç menys dolorosos que una punxada al dit.9
La imatge marcador per marcador prové d'un sol estudi. Va comparar una punció al dit i un dispositiu de braç amb una extracció venosa en 480 adults. Setze dels divuit marcadors analitzats van ser clínicament comparables segons les regles d'acceptació de mostres del mateix estudi. El potassi i el clorur van mostrar una intercanviabilitat limitada.10
El mateix estudi va trobar més hemòlisi amb la punxada al dit que amb el dispositiu de la part superior del braç.10 Tant el potassi com el clorur canvien amb l'hemòlisi,8 cosa que interpretem com el motiu probable pel qual aquests dos valors capil·lars no van coincidir.
En vint-i-sis estudis, la correlació entre la sang capil·lar recollida per un mateix i la sang venosa va ser forta, i la concordança en les respostes de sí o no va ser gairebé perfecta. En un estudi de quatre-cents vuitanta adults, setze de divuit marcadors van ser clínicament comparables, però el potassi i el clorur no ho van ser. Fonts: Schroeder i col·legues, Clinical Biochemistry 2025; Deza i col·legues, Clinical Chemistry and Laboratory Medicine 2026.
La postura honesta sobre l'autorecollida de mostres és concreta i no general. L'autorecollida funciona per a la majoria d'un panell de rutina, i el potassi i el clorur són els dos marcadors que van fallar. Aquesta troballa prové d'una sola comparació en 480 adults i no d'un conjunt ampli d'estudis. La llista de qualsevol proveïdor hauria de ser igual d'específica sobre quins marcadors deixa fora.
Menys del que el material dels proveïdors sol assumir. La norma cobreix la recollida i el transport de mostres per a anàlisis de laboratori mèdic, i es va publicar el 19 de maig de 2023. En el text de la norma no s'estableix cap límit numèric de temps ni de temperatura. En lloc d'això, exigeix que el laboratori defineixi els seus propis límits i demostri que són vàlids.11
Hem vist material de proveïdors que la descriu com una norma europea, i no ho és. És una norma internacional, i no n'hem trobat cap versió europea amb la qual declarar la conformitat.11
Com que la norma no fixa xifres, les xifres han de venir del proveïdor. Demana quatre coses al proveïdor i obtén el motiu de cadascuna. Cap de les quatre és un certificat.
Aniva fa les extraccions en una xarxa pròpia en lloc de fer-ho mitjançant un subcontractista. Tot, des de la comanda fins a la pantalla de resultats, es contracta d'una sola vegada en lloc de muntar-ho a partir de cinc proveïdors. En tot moment, la marca del col·laborador és l'única que veu el client.
Val la pena definir quins marcadors corresponen a cada mètode de recollida abans de construir res. Porta la teva llista de marcadors quan reservis una demo.
Aquest article descriu estudis publicats sobre com fallen les mostres de sang abans de l'anàlisi. És informació general i no pas assessorament clínic o de laboratori, i l'elecció del mètode de recollida per a cada marcador és una qüestió que correspon al teu propi laboratori.

Aniva s'encarrega del laboratori, la logística i l'informe. Tu mantens la relació amb el pacient i la teva pròpia marca.
Vint minuts, i sabràs si encaixa amb la teva configuració.